Apunts BIO Tema 7 8

Tema 7
Les estructures dels ecosistemes
L’ecologia és la ciència que estudia les relacions entre els éssers vius i el lloc on viuen.
L’ecologia estudia les relacions entre els individus de les diferents espècies que conviuen, és a dir, ​
la biocenosi​
,
i les interaccions que s’estableixen entre ells i les condicions fisicoquímiques de lloc on habiten, ​
el biòtop.
El biòtop​
​
és el conjuntformat pel medi, el substrat i els factors ambientals que afecten als éssers vius
La biocenosi​
​
és el conjunt de totes les poblacions ( individus de la mateixa espècie) que viuen en un
mateix lloc i en una mateix moment formant una comunitat biològica.
El conjunt de biocenosi i biòtop s’anomena​
ecosistema​
.
Un ​
ecosistema ​
és el conjunt d’éssers vius que habiten en un lloc determinatinteractuant entre ells i amb el
medi físic on viuen.
El biòtop està constituït per:
el medi​
​
, que és el conjunt de substàncies que constitueixen el fluid que envolta els éssers vius.
A la biosfera hi ha 2 medis:
Medi aquàtic: mars, rius, llacs ,etc. 70% de la superfície terrestre. Existeix una zonació segons la fondària on
habiten els éssers vius, que es divideixen en quatre grups: - nèuston, plàncton ,nècton i bentos.
Medi aeri: és el fluid format per la zona atmosfèrica propera a la superfície terrestre (l’aire).
Els seus organismes necessiten estructures de sustentació que impedeixin que s’escalfin.
el substrat​
​
: és el conjunt de substàncies que formen la superfície terrestre on els organismes es fixen,
s’aguanten o es desplacen. Son exemples el sòl, l’aigua i el cos d’altres éssers vius.El sòl: el substrat més
important del medi aeri. L’aigua: el substrat propi del medi aquàtic. El cos d’altres éssers vius: el substrat dels
organismes paràsits.
- els factors ambientals fisicoquímics, els factors que els afecten. Els factors abiòtics I les adaptacions
Els factors ambientals abiòtics són les variables fisicoquímiques que influeixen en la vida dels organismes.
Els factors abiòticsmés importants són: la temperatura, la llum, la humitat, la salinitat, la pressió i els corrents
del medi.
S’anomenen límits de tolerància els límits màxims i mínims dels factors ambientals que toleren els organismes.
L’interval entre aquests valors és​
l’amplitud de tolerància​
d’una espècie determinada. Un ​
factor limitador​
és
qualsevol factor ambiental que sobrepassa l’amplitud de tolerància.Per indicar si l’amplitud de tolerància és gran
o petita s’utulitzen els prefixos ​
euri-​
i​
esteno-​
.

La temperatura
És un factor més limitant en el medi terrestre; al medi aquàtic les temperatures no són tan extremes.
La vida és possible entre uns graus sota zero i 50ºC .
Les plantes resisteixen més les T extremes.
2 estratègies dels animals:
Homeoterms: T constant (aus i mamífers). Suportenel fred
Poiquiloterms: T variable segons el medi. Tendeixen a allunyar-se del fred.
Adaptacions: aïllaments, hibernació, migració, hàbits nocturns
​a llum
L
La llum influeix en la distribució dels éssers vius: Fototropisme (resposta d’orientació d’un animal o una planta
segons la llum)

En les plantes :
- provoca una distribució estratificada
- Hi ha plantes heliòfiles, que prefereixen la màximainsolació possible i que tendeixen a ocupar les zones més
exposades al sol, i les esciòfiles, estan adaptades a viure a l’ombra i ocupen les zones més assolellades o els
estrats inferiors de la vegetació.
En els animals: Coloracions: mimètiques, que confonen l’animal amb el medi. Críptica que adverteixen de la
seva perillositat i d’avís, que presenten coloracions semblants a les dels insectesperillosos.
Bioluminescència, alguns animals que viuen en zones fosques han desenvolupat la capacitat de produir llum.
Fotoperíode: la realització de determinats processos segons la durada del dia i la nit.

La humitat de l’aire
És el vapor d’aigua que hi ha a l’aire atmosfèric.
Per quantificar-la es consideren els conceptes d’humitat absoluta i d’humitat relativa.
- Humitat absoluta: quantitat...