Apunts Cine II

Historia del Cinema
Els inicis del Cinema Sonor
Hi ha una data, 1930. Es va arrodonir de manera general, ja que entre el 1925 i el 1939 és el període
en que el cinema sonor sorgeix i es consolida. Estem parlant del sistema sonor com a mitjans
mecànics i òptics. Això no vol dir que cinema fos silenciós. Sempre hi havia una mena
d’intencionalitat per anar sonoritzant.
Tenim els precedents delsintents tecnològics, els quals son tramposos, ja que els so tot i està
sincronitzat a la imatge no està enganxat amb la imatge (no té el mateix suport) ni el produeix el
mateix aparell. Anterior a això, hi ha la sonorització en directe. D’una banda tenim (encara estem en
època muda):
– Speaker. Eren els explicadors. Explicaven la pel·lícula als espectadors, ja que hi havia un alt
nivelld’analfabetisme, i també perquè s’utilitzaven uns llenguatges cinematogràfics que la
gent no entenia (ex.: una el·lipsi) i això també ho explicaven.
– Doblatge. Es feia doblatge en directe. Un grup d’actors darrere de la pantalla o en un lateral,
tenien preparats els diàlegs, i en directe interpretaven i posaven veu en aquelles imatges.
– Sonorització d’efectes especials (FX). Existien uns papers que repartia ladistribuïdora de la
pel·lícula que es reproduïa, per tal de mostrar la persona encarregada de fer els efectes
especials, com els havia de fer. Ensenyaven a fer aquests efectes.
– Acompanyament musical. És una pràctica estesa. Tenim des del típic pianista, fins a una
orquestra sencera.
El cinema antic no era cinema silenciós, sempre tenia algun cosa o varies, ja que aquestes es podien
combinar. Noera una pel·lícula sonora tal i com l’entenem, però sí que hi havia so. Només,
llògicament, em conservat la imatge, ja que aquest so era en directe.
En relació a les tecnologies, tenim el gramòfon, el qual va intentar col·loca un so. Però
realment això no va ser un cinema sonor, sinó que va ser cinema musicalitzat. El sistema que es feia
servir per a aquests pel·lícules “sonores”, primers’enregistrava la música, i després el que feien era
posar el gramòfon amb una cosa i el personatge era filmat amb pel•lícula muda, fent playback. I
aleshores el que es feia era posa la pel·lícula i alhora el gramòfon, se sincronitzava, i semblava ser
una pel·lícula sonora.
Dos exemples d’aquest cinema “sonor”:
– El primer exemple amb un aparell anomenat Quinòfon, del 1908. “Dona e mobile” i “La
llegenda delrei Gambrinus”.
– El segon exemple amb un aparell anomenat Cronòfon Gaumont, 1911.
Tots aquests precedents son importants perquè quan els primers espectadors un cop implantant el
cinema sonor entre el 1925 i el 1930, als espectadors els hi ve de nou, relativament. El cinema sonor
va ser una revolució però no va partir del 0 absolut. Era na novetat relativa pel públic.
Cap a finals dels anys 20tenim els òrgans de cinema, que abans que aparegués el cinema
sonor van estar apunt de carregar-se el que era la música d’acompanyament cinematogràfica. Eren
òrgans espectaculars els quals encara es conserven i són espectaculars i que actualment encara es
toquen. Feien de tot amb aquests òrgans, una sola persona, feia tant música, com efectes especials.
Final de l'Etapa “Silenciosa”
S’acaba perquèapareixen dos sistemes:
– Sound-on-disc. És el so en disc. Aquest so en disc, en el fons, el que fa és reproduir el que
havia fet George Mendel (exemple). És un aparell de reproducció al costat d’un toca discos,
la diferència es que es fabriquen com una sola peça el reproductor i el gramòfon. Van per

lliure però estan junts.
– Sound-on-film. El so està en el mateix suport de la pel•lícula. És elsistema que acaba
implantant-se imperant.
Els germans Warner comencen a fer proves l’any 24 i 25 i comencen a fer curtmetratges,
amb una màquina anomenada Vitaphone. Un sistema petit anomenat ditafon. Veuen que funciona i
es decideixen l’any 26 per a fer la primera pel·lícula sonora, que és el Don Juan d’Alan Crosner.
Aquesta tenia solament música i efectes de so i estava composada per...