Apunts cinema

CINEMA (classes)

El 28 de desembre de 1895 els germans Lumiere van passar una pel·lícula per
primera vegada a París.
Cinema  moltes fotos en un segon que passen molt ràpid i es veuen com una imatge
en moviment. Al principi la càmera no es movia, sempre estava al mateix lloc. Tampoc
hi havia so. Els Lumiere l’anomenaven Vistes.
El regador regat  és el primer film que té una historieta.La càmera no es mou.
Idees generals de forma:
-

L’espectador està per tot arreu, ho veu tot i sempre està als millor lloc per veure
l’escena  visió de Déu (Al començament del cinema no hi havia aquesta
multiplicitat de visió).

Quadres  Filmacions d’interior. Històries de ficció. Era com un teatre.
-

Sammson et dabla (1903) Entre els quadres hi ha una explicació. Entre quadre
iquadre passa un temps.

Segona peli: És molt més dinàmica. El temps es redueix, temporalitat molt més curta.
Continua sense haver-hi moviment de càmera. Entre plano i plano és molt més ràpid.
Sempre seguim al mateix personatge.
Història d’un bomber americà (1905)  No hi ha cap lapsus de temps. Hi ha dues
històries: el bomber i un senyor atrapat al foc.
Els cavalls tallen l’escena. L’espectadorestà a més d’un lloc.
La marató de la mort (1913-1914)  David W. Gfiffith posa els personatges en una
situació compromesa i s’esdevé el rescat a l’últim moment. 3 personatges A B C.
Muntatge alternat dels personatges, van canviant molt ràpidament. Entre plano i plano
no hi ha espai de temps.

Francis Ford Coppola segueix les pautes d’estructuració de Griffith (75 anys després).
Naixementd’una nació  elements reals/ficticis. Assassinat de Lincoln. És muda.
El padrí 3 (Francis Ford Coppola)  Història d’una família de la màfia. L’espectador
sempre està en el millor dels llocs.

Elements del llenguatge audiovisual:
-

PLA  Unitat mínima amb la narració audiovisual. La figura humana és la
referència dels plans.
Segons la distància o l’escala trobem aquests tipus de plans:1. Primer pla (PP): Rostre humà. Serveix perquè l’espectador senti les
emocions dels actors. Des dels inicis del cinema és un pla molt recurrent.
2. Pla mig (PM): Cap – Cintura. Es poden veure bé els rostres i s’intueixen les
accions dels personatges + escenari. A partir de l’any 1913 es posa molt de
moda el PM perquè per una part l’espectador es pot orientar veient l’espai i
a la vegadaveu amb detall els gestos dels actors.
3. Pla americà – ¾ (PA - P ¾ ): Cap – Sobre els genolls. Els nord-americans
utilitzaven molt aquest pla (Westerns anys 10).
4. Pla sencer (PS): Aquest pla agafa la figura en la seva totalitat i la
converteix en l’element sobre el qual es concentra tota la nostra atenció
mentre que el marc que l’envolta passa en segon terme. En el cas de la
figura humana,el cos de l’actor es converteix en l’objecte fonamental a
través del vestuari, la il·luminació, la seva mobilitat a l’enquadrament... el
PE ressalta el moviment i tota l’atenció de l’espectador es concentra en la
interpretació de l’actor. Aquest pla comença a agafar importància després
de la crisi del nickelodeon quan es va començar a valorar la interpretació
dels actors. En aquest moment vasorgir la “línia dels nou peus” que era la
distància mínima on havia d’estar l’actor per sortir ben enfocat (la figura es
talla pels malucs). Anteriorment eren 15 peus i la figura es tallava pels
turmells. El nucli dramàtic de l’escena i de la representació del cos és en
PS. El PS fa una funció fonamental en l’espectacularització del cos humà.
Els musicals, els gèneres històrics i el cinemacòmic exploten molt els PS.

5. Pla general (PG): És un pla en el que es pot observar un espai molt ampli,
en el que si hi apareix una figura, es confon amb els elements del paisatge.
Serveixen per localitzar l’espai on es realitzarà l’acció. Té una funció
descriptiva. Moltes pel·lícules comencen amb aquest tipus de pla per fernos saber l’espai i el temps en què es desenvoluparà l’acció...