APUNTS CONEIXEMENT

Racionalitat teòrica : Veritat i Realitat
1 . El coneixement
Des que naixem estem submergits en un procés continu d’aprenentatge en el qual anem
adquirint nous coneixements . Durant els primers anys és un procés espontani i inconscient ,
durant l’escolarització i en la vida adulta , som conscients del sacrifici necessari que comporta
l’aprenentatge de coneixements i la quantitat de coses que ensqueden per aprendre i que
desconeixem sobre la realitat que vivim i les veritats les quals aspirem .
L’estudi del coneixement és una disciplina pròpia de la filosofia que s’anomena epistemologia .
L’epistemologia estableix que consisteix el coneixement i el mètode per proporcionar
reflexionant a prop del seu origen i els seus límits .
Va ser al segle XVII quan l’epistemologia es va situar enl’epicentre de la reflexió filosòfica ,
aquesta herència ens ha arribat fins als nostres dies , resultant la reflexió de la qüestió del
coneixement central en la filosofia contemporània .
Aquesta centralitat de l’epistemologia és degut a dues raons importants :
1 . La importància creixent de les ciències naturals , que amb el físic anglès Sir Isaac Newton
(1642-1727) , la ciència arriba a la sevaesplendor i arriba a la seva maduresa .
2 . L’èxit i avanç de la ciència animar l’anàlisi epistemològica , buscant determinar l’eficàcia i
fiabilitat de la ciència .
1.1 L’epistemologia
Les ciències (físiques, humanes...) ens aporten coneixements sobre la realitat o, almenys, sobre
una part de la realitat. La física, per exemple, subministra coneixements sobre la matèria i
l’energia. La psicologia, encanvi, proporciona coneixements sobre la vida psíquica i el
comportament humà. Però, a més dels coneixements científics, tenim altres tipus de
coneixements: els que adquirim directament de la nostra experiència, els que adquirim
culturalment...; per exemple: els efectes del foc, el significat del llum vermell d’un semàfor...
Encara que siguin de diferents tipus, en aquests casos i anteriors parlemde coneixement, Ara
bé, què tenen de comú?, en què consisteix conèixer?
L’epistemologia és precisament la branca de la filosofia que s’ocupa d’analitzar en què
consisteix el coneixement, però també, en determinar-ne l’origen, el mètode que seguim per
obtenir-lo i els límits del que podem conèixer.
L’interès pel coneixement ha estat constant al llarg de la història del pensament. En totes lesèpoques trobem pensadors que, amb més o menys fortuna, s’han dedicat a l’epistemologia.
Tanmateix, a partir del segle XVII el problema del coneixement adquireix una importància
cabdal i els estudis epistemològics passen a ocupar el centre de la reflexió filosòfica. Alguns
historiadors han donat, bàsicament, dues raons per explicar aquest fet:


La importància creixent de les ciències naturals. La físicava assolir, amb Newton, la seva
maduresa com a ciència. Els seus èxits i avenços van animar l’anàlisi epistemològica
d’aquest tipus de coneixement, per tal de poder determinar què possibilita l’eficàcia i la
infal·libilitat de la ciència.

1



La consciència de la seva dimensió bàsica. La filosofia d’aquesta època va reconèixer que,
abans d’iniciar qualsevol investigació, ens cal determinar sipodem arribar a conèixer el
que pretenem. I és que, si l’objectiu depassa les nostres possibilitats, farem una tasca
inútil de d’abans d’haver començat. L’epistemologia, per tant, és considerada la base de
la resta de ciències.

1.2 El concepte de coneixement com saber
Opinió, Creença i Saber
És freqüent utilitzar com a sinònims, saber i coneixement però tenen significats ben diferenciats.
No ésel mateix saber que conèixer pròpiament una cosa o un fet , encara que siguin diferents
usarem indistintament en aquesta unitat un concepte i un altre de forma anàloga .
Es pot tenir coneixement basat en opinions, creences i coneixements, conceptes els quals cal fer
una clara distinció :
1. Opinió: És una apreciació subjectiva de la qual no estem segurs, ni és possible prova d’això.
Acostuma...