Apunts Cultius Cel Lulars
Páginas: 19 (4685 palabras)
Publicado: 5 de noviembre de 2015
CULTIUS CEL·LULARS
INTRODUCCIÓ ALS CULTIUS CEL·LULARS
Quan fem cultius in vitro, s’han de conservar les propietats fisiològiques de la cèl·lula. Com? No tenim regulació del sistema endocrí ni del sistema nerviós, però podem ajustar molt bé el medi de cultiu.
Els cultius cel·lulars són base d’altres protocols de recerca: 1) Obtenció de cèl·lules iguals en gran quantitat, i 2) Estudifisiològic. El cultiu cel·lular són cultiu de cèl·lules individuals a partir d’un teixit que ha estat disgregat mecànicament, enzimàticament o químicament.
Els primers cultius que es van dur a terme van ser cultius de petits fragments de teixits anomenats explants. Els posaven en un medi ric de cultiu. Llavors algunes cèl·lules se separaven de l’explant i començaven a créixer. Més tard va venir el cultiucel·lular pròpiament dit. En cultiu d’òrgans i teixits, les cèl·lules preserven l’estructura originària (més semblança in vivo).
En els inicis dels cultius cel·lulars, les cèl·lules provenien d’organismes poiquiloterms (amfibis, peixos, etc.), però amb l’avenç de tècniques (p.ex. estufes), es van introduir els cultius de mamífers. Un poiquiloterm és un organisme la temperatura interna del qualvaria considerablement. Aquest terme s’oposa a la homeotèrmia que és quan un organisme manté l’homeostasi tèrmica. Normalment la variació de temperatura és conseqüència de la variació de la temperatura ambient.
Segons la teoria cel·lular, una cèl·lula és una unitat estructural que es pot dividir i, per tant, pot ser cultivable. Es pot resumir el concepte modern de teoria cel·lular en els següentsprincipis:
1. Tot en els éssers vius està format per cèl·lules o pels seus productes de secreció. La cèl·lula és la unitat anatòmica de la matèria viva, i una cèl·lula pot ser suficient per a constituir un organisme.
2. Totes les cèl·lules procedeixen de cèl·lules preexistents, per divisió d'aquestes (Omnis cellula et cellula).
3. Les funcions vitals dels organismes ocorren dintre de les cèl·lules, oen el seu entorn immediat, controlades per substàncies que elles secreten. Cada cèl·lula és un sistema obert, que intercanvia matèria i energia amb el seu mitjà. En una cèl·lula caben totes les funcions vitals, de manera que basta una cèl·lula per a tenir un ésser viu (que serà un ésser viu unicel·lular). Així doncs, la cèl·lula és la unitat fisiològica de la vida.
4. Cada cèl·lula conté tota lainformació hereditària necessària per al control del seu propi cicle i del desenvolupament i el funcionament d'un organisme de la seva espècie, així com per a la transmissió d'aquesta informació a la següent generació cel·lulars. Així que la cèl·lula també és la unitat genètica.
Evidentment no es pot usar un model bacterià per estudiar els organismes eucariotes. Una alternativa és treballar ambllevat. El llevat més estudiat és S. cerevisiae. Són fàcilment cultivables i poden ser estudiats amb molts protocols de E. coli. Els llevats es divideixen cada 2 hores aproximadament, i han servit per entendre la transcripció, processament del mRNA, divisió cel·lular, etc. És un model molt bo per a les cèl·lules eucariotes.
per entendre el funcionament dels organismes pluricel·lulars, l’estudis’ha de fer en plantes i animals. Els medis de cultiu de cèl·lules animals i vegetals són molt més complexos. A més de les salts i fonts de carboni (per animals, glucosa, per plantes, sacarosa), necessiten aminoàcids (sobretot en animals els essencials que no poden ser sintetitzats), vitamines i factors de creixement/fitohormones. Els terme “factors de creixement” és usat per animals i són molècules denaturalesa proteica que actuen de senyal per coordinar el comportament de les cèl·lules d’un organisme pluricel·lular. El terme “factors de creixement” no s’acostuma a usar en plantes. En plantes, fitohormones, que són molècules de baix pes molecular.
En animals, és millor posar medi nutritiu amb factors de creixement que sèrum, ja que en el sèrum no acabes de saber ben bé què hi poses. El...
INTRODUCCIÓ ALS CULTIUS CEL·LULARS
Quan fem cultius in vitro, s’han de conservar les propietats fisiològiques de la cèl·lula. Com? No tenim regulació del sistema endocrí ni del sistema nerviós, però podem ajustar molt bé el medi de cultiu.
Els cultius cel·lulars són base d’altres protocols de recerca: 1) Obtenció de cèl·lules iguals en gran quantitat, i 2) Estudifisiològic. El cultiu cel·lular són cultiu de cèl·lules individuals a partir d’un teixit que ha estat disgregat mecànicament, enzimàticament o químicament.
Els primers cultius que es van dur a terme van ser cultius de petits fragments de teixits anomenats explants. Els posaven en un medi ric de cultiu. Llavors algunes cèl·lules se separaven de l’explant i començaven a créixer. Més tard va venir el cultiucel·lular pròpiament dit. En cultiu d’òrgans i teixits, les cèl·lules preserven l’estructura originària (més semblança in vivo).
En els inicis dels cultius cel·lulars, les cèl·lules provenien d’organismes poiquiloterms (amfibis, peixos, etc.), però amb l’avenç de tècniques (p.ex. estufes), es van introduir els cultius de mamífers. Un poiquiloterm és un organisme la temperatura interna del qualvaria considerablement. Aquest terme s’oposa a la homeotèrmia que és quan un organisme manté l’homeostasi tèrmica. Normalment la variació de temperatura és conseqüència de la variació de la temperatura ambient.
Segons la teoria cel·lular, una cèl·lula és una unitat estructural que es pot dividir i, per tant, pot ser cultivable. Es pot resumir el concepte modern de teoria cel·lular en els següentsprincipis:
1. Tot en els éssers vius està format per cèl·lules o pels seus productes de secreció. La cèl·lula és la unitat anatòmica de la matèria viva, i una cèl·lula pot ser suficient per a constituir un organisme.
2. Totes les cèl·lules procedeixen de cèl·lules preexistents, per divisió d'aquestes (Omnis cellula et cellula).
3. Les funcions vitals dels organismes ocorren dintre de les cèl·lules, oen el seu entorn immediat, controlades per substàncies que elles secreten. Cada cèl·lula és un sistema obert, que intercanvia matèria i energia amb el seu mitjà. En una cèl·lula caben totes les funcions vitals, de manera que basta una cèl·lula per a tenir un ésser viu (que serà un ésser viu unicel·lular). Així doncs, la cèl·lula és la unitat fisiològica de la vida.
4. Cada cèl·lula conté tota lainformació hereditària necessària per al control del seu propi cicle i del desenvolupament i el funcionament d'un organisme de la seva espècie, així com per a la transmissió d'aquesta informació a la següent generació cel·lulars. Així que la cèl·lula també és la unitat genètica.
Evidentment no es pot usar un model bacterià per estudiar els organismes eucariotes. Una alternativa és treballar ambllevat. El llevat més estudiat és S. cerevisiae. Són fàcilment cultivables i poden ser estudiats amb molts protocols de E. coli. Els llevats es divideixen cada 2 hores aproximadament, i han servit per entendre la transcripció, processament del mRNA, divisió cel·lular, etc. És un model molt bo per a les cèl·lules eucariotes.
per entendre el funcionament dels organismes pluricel·lulars, l’estudis’ha de fer en plantes i animals. Els medis de cultiu de cèl·lules animals i vegetals són molt més complexos. A més de les salts i fonts de carboni (per animals, glucosa, per plantes, sacarosa), necessiten aminoàcids (sobretot en animals els essencials que no poden ser sintetitzats), vitamines i factors de creixement/fitohormones. Els terme “factors de creixement” és usat per animals i són molècules denaturalesa proteica que actuen de senyal per coordinar el comportament de les cèl·lules d’un organisme pluricel·lular. El terme “factors de creixement” no s’acostuma a usar en plantes. En plantes, fitohormones, que són molècules de baix pes molecular.
En animals, és millor posar medi nutritiu amb factors de creixement que sèrum, ja que en el sèrum no acabes de saber ben bé què hi poses. El...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.