apunts de filo

FILOSOFIA
Segle Vl ac a Grècia. A l’ Àsia menor a milet, a la jònia... El sentit generic neix quan neix l’ humanitat. Curiositat innata de conèixer les coses. Els animals es limiten a viure. Els humans tenim la costum de no tenir prou. Volem donar sentit a tot. Ens fem preguntes i viatgem en el temps. Al llarg de tota la vida ens fem preguntes sobre el mon. Sobre nosaltres mateixos.
Neix unamanera nova de respondre les preguntes. Volem passar del caos al cosmos. Respostes amb mites. Passem del mite al logos(explicació raonada).
A milet, Tales fa predicció’ un eclipse. Amb ciència,raonada. Marca un inici d’ explicar el mon, amb la raó.
El mite es: primer intent de dominar la natura i fer-se carrec del mon que l’ envolta. Els mites son relats presents a totes les cultures. Moltimportants per l’ evolució de la cultura, expliquen creació de la natura, vida d’ ultratomba... tracten sobre essers llegendaris. Deus i herois. Forces de la natura estan humanitzades, relats fantàstics. Tot el que passa es capritx de Zeus. No establir lleis. Col·lectiu entre tots, i de forma espontània. Transmissió de pares a fills (oral) ningú pot criticar, transmeten ensenyança.
La filosofia buscadonar una resposta alternativa al mite
Esperit grec: voler saber i comprendre, afirmació de la llibertat critica, ja que el mite es acrític. Qüestionar les coses i no creure tot.
El filòsof es qüestiona també a si mateix, la filosofia te un sistema, un mètode: l’argumentació.
En un principi, la filosofia i la ciència van juntes, per donar respostes. Capacitat de preguntar dona la ciència. Elsfilòsofs eren els científics, físics... de l’ època. A partit que es van donant respostes, s’ obren branques de la ciència.
La diferencia entre ciència i filosofia es que la ciència, es basa en l’ experimentació, comprovació i la demostració, i la filosofia s’ ha quedat amb preguntes més abstractes i no demostrables.
Causes de que la filosofia neixi a Grècia:
Situació geogràfica. No permet governantúnic. Unitats de govern petites i moltes, formen Grècia. Dona peu a moltes maneres de fer. Permet la democràcia i la religió no te gran pes.
A Grècia es viu bé. Condicions climàtiques i econòmiques que permeten desenvolupament de classes socials com l’ elit , tenen temps a pensar i poden dedicar temps al oci.

PRESOCRATICS:
Primers filòsofs: com s’ origina tot? Parlen de l’ arkhé.
Primers: Tales,Anaximandre, Anaximenes.
Escola de milet:
Tales: Considera que el principi es l’ aigua. El mèrit de tales es que es el primer que sap que el principi de la vida no es un deu. Viu 84 anys i prediu un eclipse.
Anaximandre: Per ell l’ arkhé, es l’ apeiron, indeterminat, es el tot infinit en l’ espai i el temps. D’ allà surt la fred i la calor. D’ aquí els quatre elements i aparti d’ això tot. Creu queles formes de vida neixen de l’ aigua per tant es el primer evolucionista. Imagina la terra rodona, utilitza el rellotge i mapa cartogràfic.
Anaximedes: Es un astrònom. Pensa que l’ arkhé es l’ aire “ boira” que es un alé de vida, com si el cosmos respires. I es genera tot el que hi ha quan respira.
Pluralistes:
Empédocles: Quatre elements convinents donen peu a tot el que hi ha. El que fa que s’uneixin o separin es l’ amor/harmonia contra la discòrdia/odi. D’ aquesta unió surten tots els essers. Creu que hi ha un cinquè element que es l’ èter, que es on els altres quatre elements s’ uneixen i separen.
Anaxagores: Diu que l’ arkhé, son unes llavors que anomena “spermata” o “homeomeries”. Partícules indestructibles, que ho formen tot. “ totes les coses contenen parts d’ altres” tot mogutes una força extrema (nous) “intel·ligència còsmica” que fa de motor per les homeomeries.
Demòcrit: neix a Atenes. Parla d’àtoms, partícules no divisibles que componen el món. La natura composta per milions d’ àtoms, amb forma i tamany diferent. Tenen moviment propi, original i exerós. Van on volen i es mouen en el buit. Xoquen i aquets xocs formen tot el que hi ha. El ser es l’ àtom i el no...