apunts de la poesia del segle d'or

 TEMA 5
LA POESIA DEL SEGLE D’OR
1. Introducció
2. Literatura
Predecessors d’A. March. Jordi de Sant Jordi
Ausiàs March
Jaume Roig: L’espill
Joan Roís de Corella
3. Comentari de text
La poesia: Còmput síl·labic, cesura, rima...
Comentar un poema d’Àusias March
4. Comunicació
Conceptes de sociolingüística
Tècniques d’estudi
5. Estudi de la llengua
Els fonemes palatals1. Introducció : poesia a València en el segle XV
El segle XV fou una època irrepetible per a la nostra cultura literària, especialment per a la vida cultural valenciana. Les guerres civils, les epidèmies i la crisi econòmica a Catalunya, van abocar Barcelona cap a una situació caòtica, i València es va convertir en la gran capital del domini lingüístic.
La burgesiavalenciana, va esdevenir poderosísima i riquíssima, i València es va convertir en una ciutat amb una vida cultural i econòmica pròpies de l’important centre cultural mediterrani que va ser. A tot això, cal afegir el mecenatge cultural que va exercir la burgesia i la influència que va tindre en els gustos literaris.
Cal destacar la invenció de la impremta que va revolucionar la vida literària. Lainstal·lació de la primera impremta a la península ibèrica va ser a València, i a València i en la nostra llengua es va imprimir el primer llibre de la península: Obres i trobes en llaor de la Verge Maria.
Ausiàs Marc
Encara que Ausiàs Marc conserva elements de la tradició trobadoresca, cal dir que és un autor influït per la poesia italiana del seu temps: Petrarca. El fet d’abandonar el provençal enbenefici del català, la voluntat d’expressar-se amb sinceritat, la fugida del retoricisme de la poesia anterior i la importància que dóna al seu estat d’ànim (intimisme) el converteixen en un poeta original i modern, que influirà poderosament en poetes contemporanis i en els poetes catalans dels segles XVI i XVII.
Els grans autors s’aplegaven en grups literaris:
- Joan Roís de Corella (estilde valenciana prosa) liderava un grup d’aristòcrates. Aquest escrivien en un estil anomenat Valenciana Prosa
- Bernat Fenollar (corrent satíric valencià) liderava un grup d’escriptors burgesos, a sa casa. Aquestos tenien una temàtica satírica i humorística amb un llenguatge planer i pintoresc.
Valenciana Prosa (prosa humanística): era un estil solemne, artificiós i classicitzant. Els temessolien ser mitològics o amorosos. Llatinització de la sintaxi, amb l'ús d’hipèrbatons, frases llargues i subordinació.

2. Literatura
Predecessors d’A. March. Jordi de Sant Jordi.

Va néixer a València al final del segle XIV. Va ser cambrer d’Alfons el Magnànim, al costat del qual residí fins a la seva mort, ocorreguda el 1424.
Un dels seus poemes més coneguts, Lo Presoner, ens aportainformació sobre les seves activitats de funcionari reial i de militar. L’autor hi explica la seva captura quan Nàpols va ser atacada per Sforza, el maig de 1423.
La major part dels seus poemes se centren, però, en la reflexió amorosa i presenten encara una forta influència de la tradició trobadoresca, tant pel que fa als tòpics literaris com pel que fa a la llengua.
La trajectòria literària de Jordi deSant Jordi, tot i ser molt curta a causa de la seva prematura mort, ja presenta notables diferències respecte a la dels seus contemporanis Andreu Febrer i Gilabert de Pròixita, encara molt més lligats a la rigidesa dels models trobadorescos, i fa de pont cap a una poesia més moderna que dóna cabuda a sentiments i preocupacions personals ja del tot autèntics: la del poeta Ausiàs March.

Fragmentdel poema Lo presoner. Jordi de Sant Jordi

Desert d’amichs, de bens e de senyor,
en estrany loch y en stranya contrada,
luny de tot be, fart d’enuig e tristor,
ma voluntat e pensa caytivada,
me trop del tot en mal poder sotsmes,
no vey algu que de me s’aja cura,
e soy guardats, enclos, ferrats e pres,
de que·n fau grat a ma trista ventura.

Eu hay vist temps que no·m plasia res,...