Apunts de Sociolinguistica

Àrea de Llengües Romàniques. Llengua Catalana i Literatura
Apunts de sociolingüística

1. La sociolingüística
Segons Lluís Vicent Aracil, una llengua no és només una estructura lingüística, sinó que implica
també un ús lingüístic. La lingüística tradicional s’ocupa de l’estructura lingüística (fonètica, lèxic,
regles morfosintàctiques…). La sociolingüística s’ocupa de l’ús -o el no ús- de lallengua, és a dir,
les condicions de la seva existència.
Podem establir un paralel·lisme entre lingüística i sociolingüística per una banda i biologia i
ecologia per l’altra ja que les segones s’ocupen de la relació amb el medi, de la realització o ús de
les primeres.
Té el seu origen als Estats Units, a la dècada dels cinquanta del segle passat, quan es començà a
estudiar grups d’emigrants chicanosque no dominaven l’anglès. Els anys seixanta arriben els
estudis a Europa per estudiar les realitats socials pròpies.
En el camp de la sociolingüística catalana cal destacar tres noms: Francesc Vallverdú, Lluís Vicent
Aracil i Rafael Ninyoles.
2. Àmbits d’ús i normes d’ús. Ús convencional i ús intencional
Les llengües existeixen en les societats que les fan servir, però presenten variacions queestan
relacionades amb la diversitat de situacions que es pot trobar un parlant.
Els àmbits d’ús consisteixen en els diversos marcs socioculturals en què una llengua (o varietat
lingüística) és usada: familiar, educatiu, judicial, mitjans de comunicació, etc. Depenen d’aquestes
coordenades o factors: individu (sexe, edat, ocupació), tema, situació i intenció.
Les normes d’ús: cada societat estableixquines varietats lingüístiques són les adequades per a cada
àmbit d’ús.
En paraules de Lluís Vicent Aracil, «les normes d’ús són dictades i reforçades per una societat que
les imposa d’una manera quasi irresistible, són impersonals, semblen naturals. La gent les compleix
i les fa complir sense adonar-se’n. Però en realitat han estat el resultat d’un joc de forces. Són
sempre respostes i solucionsa problemes pràctics, situacions en què cal triar entre diferents
alternatives.»

Exemples pràctics:
a) Amb els castellanoparlants (encara que saben parlar català) cal parlar castellà.
b) Als estrangers se’ls parla en castellà encara que sàpiguen català.
L’ús convencional i ús intencional
L’ús lingüístic que s’adapta a l’ús d’una societat (considerat ús normal) és anomenat ús
convencional. Devegades, però, apareixen grups socials disconformes que posen en dubte les
normes d’ús, no les segueixen. Aquest ús és l’ús intencional.
L’ús intencional contribueix a recuperar una llengua. L’ús convencional contribueix al desprestigi i
procés de substitució d’una llengua.
3. Comunitat lingüística i consciència lingüística
Comunitat lingüística
Una comunitat lingüística està formada per membres quetenen en comú almenys una varietat
lingüística o una llengua, i que comparteixen consensos, regles o normes d’ús per al seu ús correcte.
No coincideix necessàriament amb un grup ètnic, religiós, nacional ni territorial, però en la mesura
que aquests grups siguin coincidents, la comunitat es manté més ben cohesionada.
No hi ha criteris absoluts ni objectius per definir la comunitat lingüística. Elsconceptes que es tenen
en compte per determinar una comunitat lingüística són:
a) Comunitat de llengua: és imprescindible compartir la mateixa llengua, encara que aquest factor
no basta.
b) Interrelació lingüística: una comunicació intensa és imprescindible per a la cohesió de la
comunitat, ja que el coneixement de la llengua no implica el seu ús.
c) Actituds lingüístiques i les normes d’ús:determinades actituds compartides en referència a l’ús i
valoració de la llengua també contribueixen a cohesionar-la (o al contrari).
d) Integració simbòlica: compartir els elements simbòlics són el factor més determinant per a la
cohesió del grup: acceptació d’una normativa per a la llengua, identificació amb un registre
estàndard, adopció d’un nom específic global.

Consciència lingüística
Quan...