Apunts del catalanisme

ORIGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME

A principis del segle XIX, després d’un segle de la promulgació del DECRET de NOVA PLANTA que havia derogat l’estructura política i administrativa de l’antiga Corona d’Aragó, persistia a Catalunya un refús clar del procés de centralització administrativa i de la temptativa d’identificació amb les lleis i la llengua de Castella.
La situació literària delcatalà a principis del segle XIX era molt feble. Tot i haver tingut un passat medieval esplendorós, al passar el centre del poder polític de Barcelona a Madrid, les classes dirigents van anar adoptant poc a poc el castellà com a llengua d’ús públic i administratiu, i per extensió, el català va ser abandonat paulatinament com a llengua de creació literària. Durant els segles XVI, XVII i XVIII laliteratura catalana viuria la seva etapa de decadència.
Al 1716, amb el Decret de Nova Planta s’havia abolit la Universitat de Barcelona i s’imposava la llengua castellana a l’ensenyament i a l’administració. El català quedava prohibit i exclòs de l’administració i de la vida política.
Però, malgrat aquest retrocés, el català seguia viu com a llengua d’ús quotidià entre la majoria de lapoblació. La marginació de la llengua en l’àmbit polític no va suposar que aquesta deixés de ser hegemònica entre les classes populars que no havien rebut cap tipus d’educació. Cal assenyalar, que la renaixença literària no hauria estat possible si el poble català hagués abandonat el seu idioma, si el català parlat no s’hagués mantingut viu, i únic, entre la major part de la població. La llengua catalana,doncs, era viva abans i durant el moviment de la Renaixença. Si la llengua catalana no hagués sigut hegemònica entre les classes populars i entre la burgesia a nivell familiar, la Renaixença hauria estat impossible, o bé hauria quedat reduïda a una mera recreació intel·lectual d’una colla de lletraferits.
La recuperació de la llengua catalana a tots els àmbits però sobretot el literari serà doncsel centre viu del catalanisme. Els primers herois del nacionalisme català seran poetes, filòlegs, historiadors...
L’objectiu de la renaixença catalana va consistir en ressuscitar el català com a llengua literària que havia sigut a l’edat mitjana.
La RENAIXENÇA catalana va participar amb la seva història del moviment romàntic europeu. Els catalans van excavar en la memòria del seu passatmedieval i en les seves institucions polítiques independents destruïdes al 1716 per la conquesta de Castella.
Els catalans van veure com els governants liberals del segle XIX eren tan centralistes com els monarques absoluts del segle XVIII. Al 1812, l’antic Principat de Catalunya havia estat dividit en 4 províncies perdent així la seva organització territorial històrica.
Al llarg del segle XIX, com aresposta davant d’aquesta idea uniformitzada de l’Estat, es produirà un progressiu reforçament de la identitat catalana. Serà un procés gradual que viurà dues grans etapes:
1) CATALANISME CULTURAL: En aquesta etapa el catalanisme es manifesta exclusivament de forma cultural, literària.
2) CATALANISME POLÍTIC: En aquesta segona etapa el catalanisme s’articularà al voltant de fórmulesideològiques polítiques.

I) EL CATALANISME CULTURAL
La Renaixença va ser un moviment cultural iniciat a Catalunya cap a la dècada del 1830 com a reivindicació de l’ús públic i cultural de la llengua catalana.
Cal vincular l’aparició de la Renaixença catalana amb el triomf del Romanticisme arreu d’Europa. El Romanticisme, que havia començat fent una apologia de l’individu i dels seus sentiments, aracentrava la seva atenció en la identitat de la suma d’aquests individus en comunitats històriques. D’aquesta manera, els romàntics europeus començaven a pensar i a idear els nacionalismes que havien de donar sentit i identitat a les comunitats nacionals. Si l’individu tenia una ànima (Geist en alemany), les nacions també en tenien (Volkgeist), i per tant es podien distingir i identificar.
El...