Apunts El Franquisme 1939 1975

EL FRANQUISME 1939-1975
1/ LA REPRESSIÓ FRANQUISTA

La construcció de l’Estat franquista durant la Guerra Civil va estar
acompanyada d’una violència extrema que formava part de les
directrius fixades pels dirigents de la insurrecció i que va comportar
l’eliminació física dels vençuts en els territoris ocupats militarment
per les forces rebels. Donat el caràcter totalitari del franquisme, larepressió va esdevenir una necessitat política per a mantenir i
consolidar el seu projecte dictatorial. No hi havia cap interès en
integrar els vençuts.
Això va passar, per exemple, en l’ocupació de Badajoz, on es
calcula que 12.000 persones van ser afusellades sense judici previ
en els primers dies de l’ocupació del territori extremeny. També
moltes personalitats rellevants de la societat espanyolavan ser
assassinades pels nacionals a causa de la seva significació com a
defensors públics de la República més que per la seva rellevància
política, com va ser el cas del poeta Federico García Lorca.
Igualment, els polítics republicans que van caure presoners dels
insurrectes van ser executats així com els militars contraris al cop
d’Estat, com en el cas del general Domingo Batet. Bona partdels
milers d’executats durant la guerra van ser enterrats en foses
comunes sense que en quedés cap constància de la seva mort.
La repressió va tenir sempre un caràcter sistemàtic, planificat, i va
ser portada a terme per l’exèrcit, pels militants de Falange i per les
autoritats polítiques franquistes contra qualsevol persona sospitosa
de simpatitzar amb les esquerres. La intenció era imposar unclima
de terror que impedís qualsevol intent de contestació un cop
aconseguida la victòria militar.
La fi del conflicte bèl·lic no va comportar la fi de la violència. Així,
per imposar el nou ordre franquista, en la postguerra va continuar
l’eliminació sistemàtica de tots aquells elements que eren
considerats contraris al règim: republicans, socialistes, comunistes,
maçons, catalanistes, etc. Vadonar-se una planificació i preparació
freda i sistemàtica de les diferents mesures repressives que calia
utilitzar contra els vençuts.
El conjunt de mesures repressives adoptades per les autoritats

franquistes es distingien pel seu caràcter d’exemplaritat i de càstig,
de totalitat i massivitat, així com per la seva continuïtat en el
temps. El franquisme va presentar els represaliats com acriminals i
delinqüents, i no pas com a adversaris polítics. En definitiva, la
persecució dels rojos-separatistas va ser presentada com una
necessitat social de l’Espanya de postguerra. L’onada repressiva no
serà un fet puntual, sinó que tindrà una dramàtica persistència.
Fins el 1944 serà força generalitzada i intensa, després hi haurà
moments menys durs acompanyats de períodes en que
reapareixerà laintransigència.

El franquisme buscarà un maniqueisme de bons i dolents i intentarà
crear un sistema polític nou sense precedents en una societat que
estava plena de diferents projectes polítics durant els anys trenta.
El bàndol vencedor també representava diverses opcions polítiques.
Implicar-se en la repressió suposava donar suport al règim en
construcció. Ocasionalment, inclús, podienrealitzar-se judicis a
personatges que, teòricament, eren addictes al règim però amb un
passat dubtós sense que els hi passés res. Així es marcaven
clarament les noves regles de joc del franquisme

La repressió no va ser exclusivament un càstig per les posicions
defensades durant la guerra. Es van passar comptes per motius
diversos, era una qüestió pràctica. Arribar a realitzar judicis a gent
amb unperfil no dubtós generava un clima de terror permanent a
la societat. El franquisme buscarà generalitzar el perfil dels
terroritzats perquè així reforçava els vencedors que van haver de
signar avals a gent que estarà en deute amb ells per a tota la seva
vida.
Amb aquesta finalitat va procedir-se a la institucionalització de la
repressió, per a la qual van elaborar-se lleis i organismes
responsables...