Apunts Filosofia 1r Trimestre





Plató
Ens situem a l’Antiga Grècia, i en aquest tema parlarem de Plató. Plató anava junt amb Sòcrates.

Les idees que triomfen en aquell moment són les dels Sofistes, ja que estem en democràcia al s.V a.C., la forma de govern és assembleària, on Sòcrates serà condemnat a mort per part dels Sofistes, i el jutgen de coses inventades, amb lo que es veu un abús de poder per part del govern, queconcentra els 3 poders.

Plató amb això diu que Sòcrates és Savi i Just. La ciutat que condemna a mort a Sòcrates no és Sàvia ni Justa.

Això últim demostra que el sistema democràtic a la ciutat no és bona, ja que la ciutat ha de ser justa i sàvia.

*Tot el que diem és des del punt de vista de Plató.

La Polis grega és l’Estat, que Plató diu que ha de ser Sàvia i Justa. Plató, a part de l’exemplede la condemna a mort de Sòcrates, te altres motius pels quals jutja a la democràcia com a dolenta.

Les dues Filosofies sistemàtiques són:

La de Plató
La de Aristòtil

Es pot classificar el pensament d’Aristòtil d’un Empirisme suau. Plató va ser el seu mestre i ell farà tot el contrari.

Dos influències del pensament de Plató seran:
Parmènides
Pitàgores


Les guerres mèdiques, formant la lligade Delos, que és la Unió de les polis gregues, va ser una guerra entre grecs i perses.

A Esparta governaven els de Parmènides, i en aquell moment no hi havia democràcia a Atenes, van haver les famoses guerres del Peloponés, en que van lluitar Atenes i Esparta entre si. Acabarà guanyant Esparta, la qual estava governada per l’Aristocràcia (els millors són els que governen).

Un fet important ambPlató és que el canvi del Mite al Logos no és de cop, ja que no es poden deslliurar, i Plató també utilitzarà els mites.

Aquests mites tenen una funció pedagògica, o sigui, que ensenyen alguna cosa. Això ve d’un motiu, que es veu a l’Obra de Plató, “la Fedre”, que vol explicar la naturalesa de l’ànima, i comença dient:

“ Explicar-ho racionalment serà molt difícil; casi que és més fàcilexplicar-ho a través d’un mite, fent que si l’anima fos un canó amb ales conduït per un cavall blanc i negre”.

Abans del s.V l’únic que intenten explicar els Presocràtics és la Physis, la Naturalesa. A partir del s.V sorgeix la preocupació dels assumptes de la Polis, la política, societat...


-----> Pàgina 10  el Presocràtics, ens trobem amb els pluralistes, que són els físics.

Ells diuen que canvi imoviment és el mateix. Diuen que hi ha una pluralitat d’éssers, que ho captem amb els sentits, i diuen que els éssers van canviant. Tots pretenen explicar a partir de la raó la Pluralitat de la Naturalesa (de la Physis).

La raó per explicar això ha de reduir la PLURALITAT a la UNITAT, i amb això senyalar el que és comú en la PLURALITAT.























La raó redueix la Pluralitat a laUnitat, el canvi a la permanència, la diferència a lo comú, de l’aparença a l’essencia.

Els primers Presocràtics s’anomenen Monistes, perquè redueixen tot a un.
Aquí sorgeix l’ARKHÉ, que és el principi últim de la raó, o dit amb altres paraules, és el principi explicatiu de la realitat.

L’ARKHÉ permet explicar la Pluralitat.

Els monistes redueixen tot a:

Tales de Milet redueix tot a AIGUAAnaxímenes ho redueix tot a l’AIRE
Anaximandre ho redueix tot a “APEIRON”, a lo indeterminat, lo indefinit  el problema d’això es que no és un element determinat com l’aigua o l’aire.

La pedra és aigua. Aquí és quan preguntem el ser, i veiem que no és correcte, és un pas per explicar la realitat de les coses a partir de la raó, però no és correcte.

Que passa? Doncs que la pedra és l’Aparença de l’aigua,no és l’Essència.
La revalorització de la Essència la inicia Plató, i la importància d’Aparença no tornarà fins als Empiristes.
Si diguéssim que tot és aigua, no podríem explicar que hi ha canvi en les coses, no tindríem en compte el pluralisme.

He de col·locar l’ARKHÉ com lo indeterminat, i això arribarà amb Anaximandre.

Demòcrit ----> àtoma: així diu que està formada la realitat,...