apunts filosofia medieval

Apunts sobre filosofia medieval


-El període hel·lenístic no té una finalització gens concreta –historiadors parlen del segle II d.C., fins al quart- però la filosofia dels anomenants pares del’església, patrística, s’obre camí dècades després de la fi de la persecució de la fe cristiana per part de l’imperi romà –fins que Teodosi, cap al 385, declarés religió oficial el cristianisme.-Agustí d’Hipona, des d’una filosofia neoplatònica –dualista i de marcat interès per la moral- va deixà en La ciutat de Déu (426) les bases per a un debat sobre l’origen i la legitimitat del poder políticterrenal en comparació al rigor moral de l’àmbit celestial. Certa interpretació de la seva obra influent va cristalitzar en l’anomenat agustinisme polític que, pel que fa a personatges com el papaGregori el Gran –s.VI- es traduïa en la concentració de poder polític i religiós.

-Un altre moment destacat va ser l’intent de demostració racional de l’existència de Déu per part d’Anselm de Canterburydurant el segle XI. En diverses formalitzacions, el famós argument ontològic mostrava que la raó humana era capaç d’establir certeses com l’existència de Déu.
El debat sobre la validesa d’unadeducció com a prova de l’existència d’un ésser va allargar-se fins l’edat moderna.

-Tant la filosofia elaborada pels cristians com la d’arrel musulmana buscavan en Aristòtil els conceptes adequats perancorar els seus dogmes de fe o, com a mínim, per trobar llum pel que fa a la relació sovint tensa entre fe i raó.
Hi havia pensadors que consideraven la raó una bona eina subordinada a l’estudi de laveritat revelada. D’altres, com Averrois –s.XII-, atorgaven a la raó el paper fonamental, reconeixent que no tothom accedia per aquesta via a les seves conviccions religioses.
-Tomàs d’Aquino, en laItàlia del segle XIII, també un adaptador de la filosofia d’Aristòtil, fou conegut per elaborar les vies tomistes, arguments deductius i inductius, més o menys relacionats amb la metafísica...