Apunts Historia
Páginas: 18 (4348 palabras)
Publicado: 20 de octubre de 2015
CULTURA 3 DEFINICIONS.
Abbagnano Visaberghi.
Giflord Geertz
Edgar Morin
- El doble capital de la cultura:
- Cognitiu: Cada cultura té un saber diferent. Tècnic: El com de la cultura. Com menjem? La manera de confeccionar la roba, construcció, educació?
- Cultura: Forma y norma:
La cultura dona coneixement normatius. La cultura es cohercisitiva per conviure. Gràcies a la cultura, podem creixercom persones, ser individus, l'home és cultura.
La cultura ens coacciona però també ens allibera ja que ens fa individus complexos i subjectes.
Cultura tancada i oberta:
Tancada es aquella cultura que alhora de transmetre el seu capital cultural a les generacions més joves, utilitzen la sacralitat i el tabú per tal de mantenir fixa la cultura.
Sacralitat:
Tabu:
Cultura tancades no han evolucionatal llarg dels segles.
Tribus: Tot es sagrat, animisme, tot els elements son sagrats i tenen vida. Les tècniques sempre son les mismes, no es poden fer canvis a la cultura (sacralitat). Son doncs estàtiques i tancades com a societat.
OBERTES I DINÀMIQUES:
Son cultures que sobren a noves maneres de fer i noves tècniques. Utilitzen pensaments d'altres cultures. Casi totes les cultures del món.Civilització:
Cultura que ha deixat d'ésser estàtica i es verifica com una acumulació progressiva d'avenços tècnics, s'organitzen les creences i es realitza prefeccionament, tot i que lent i discontinu, del saber tradicional. Abbagnanos Visalberghi.
Altres autors entenen que una civilització es tota aquella organitzaada per estats
Perque es pot considera la india una civilització?
Civilització fluvialSitua en el mapa les 4 civilitzacions fluvials.
Egipto:
Poloteistas:
Astronomia:
Una civilització amb molta durada. Més de 3000 o 4000 anys!
Concepte de familar
L'antic egipte. cronologia i context històric.
Com evoluciona?
Alts i baixos. Diferentes ciutats.
Faraó Déu Sol. Tinis. Menfis.
Cronologia : 3000 AC,
Fluvials: Relacionats a com controlar els rius. El riu Nil.
Durada de 4000 anys, Deu= Faraó. Estructura scial superior...
L'EDUCADOR! FIGURA I FUNCIONS
El Faraó:
Exerceix com a exemple de comportament i conducte moral Els subdits s'han d'enmillarar amb la idea d'humanitat que representa el Faraó. Educa amb l'exemple.
El visir.
Governante de provincias. Segunda figura más importante després del faraó. Está per escoltar les supliques del poble. Dictaba i feia sentencies.Funció educadora semblant a la del faraó, expresament no educa, però es una figura representant del faraó, de educar en l'exemple.
Si fan una funció educativa.
Egipte: politica educativa "poder s'encarrega que hi hagi escoles" i creen politiques expressament per l'educació. Preocupació expressa per l'educació.
ESPARTA: L'estat es feia encarrec dels nens.
Com era l'educació a egipte. Com era lasocialització primària a EGIPTE.
- El sacerdot:
- L'escriba.
Escribia i educava a les escoles.
TEXT TEMA I IDEA:
La educació a egipte:
Conneixement,sabiduria, metofologia i pràctica pràgmatica.
Pautes morals etica / moral, cofic ètic.
Educació prenatal. Socialització primària.
Constancia com a valor. La educació no com a "repensar" sino com a repetir, transmissió tancada. No pots canviar resno es pot transformar la realitat.
Egipte i la China tenen la idea de la copia de manera sistemàtica.
"Walter Benjami"Compara el caminar amb la idea de copiar i el volor amb llegir.
Si voles veus un paisatje pero sense detalls. Copiar ho veus tot amb més detall. Si llegeixes no ho incorpores tant.
Als estudiants no s'els permet pensar.
Els escribes tenen una gran importància social com aescriba.
Llibres sapiencials: La cultura egipcia hem trobat el que s'anomena llibres sapiencials."De la sapiència" obviament estaven escrits en papirus. Una figura masculina escriu consells (preceptes) pel seus fills o per la infància. moltes de les idees de la fotocòpia de clase han estat extretes d'aquests llibres presencials. Aquests llibres sapiencials son FONTS HISTRIOGRÀFIQUES i ens donen molta...
Abbagnano Visaberghi.
Giflord Geertz
Edgar Morin
- El doble capital de la cultura:
- Cognitiu: Cada cultura té un saber diferent. Tècnic: El com de la cultura. Com menjem? La manera de confeccionar la roba, construcció, educació?
- Cultura: Forma y norma:
La cultura dona coneixement normatius. La cultura es cohercisitiva per conviure. Gràcies a la cultura, podem creixercom persones, ser individus, l'home és cultura.
La cultura ens coacciona però també ens allibera ja que ens fa individus complexos i subjectes.
Cultura tancada i oberta:
Tancada es aquella cultura que alhora de transmetre el seu capital cultural a les generacions més joves, utilitzen la sacralitat i el tabú per tal de mantenir fixa la cultura.
Sacralitat:
Tabu:
Cultura tancades no han evolucionatal llarg dels segles.
Tribus: Tot es sagrat, animisme, tot els elements son sagrats i tenen vida. Les tècniques sempre son les mismes, no es poden fer canvis a la cultura (sacralitat). Son doncs estàtiques i tancades com a societat.
OBERTES I DINÀMIQUES:
Son cultures que sobren a noves maneres de fer i noves tècniques. Utilitzen pensaments d'altres cultures. Casi totes les cultures del món.Civilització:
Cultura que ha deixat d'ésser estàtica i es verifica com una acumulació progressiva d'avenços tècnics, s'organitzen les creences i es realitza prefeccionament, tot i que lent i discontinu, del saber tradicional. Abbagnanos Visalberghi.
Altres autors entenen que una civilització es tota aquella organitzaada per estats
Perque es pot considera la india una civilització?
Civilització fluvialSitua en el mapa les 4 civilitzacions fluvials.
Egipto:
Poloteistas:
Astronomia:
Una civilització amb molta durada. Més de 3000 o 4000 anys!
Concepte de familar
L'antic egipte. cronologia i context històric.
Com evoluciona?
Alts i baixos. Diferentes ciutats.
Faraó Déu Sol. Tinis. Menfis.
Cronologia : 3000 AC,
Fluvials: Relacionats a com controlar els rius. El riu Nil.
Durada de 4000 anys, Deu= Faraó. Estructura scial superior...
L'EDUCADOR! FIGURA I FUNCIONS
El Faraó:
Exerceix com a exemple de comportament i conducte moral Els subdits s'han d'enmillarar amb la idea d'humanitat que representa el Faraó. Educa amb l'exemple.
El visir.
Governante de provincias. Segunda figura más importante després del faraó. Está per escoltar les supliques del poble. Dictaba i feia sentencies.Funció educadora semblant a la del faraó, expresament no educa, però es una figura representant del faraó, de educar en l'exemple.
Si fan una funció educativa.
Egipte: politica educativa "poder s'encarrega que hi hagi escoles" i creen politiques expressament per l'educació. Preocupació expressa per l'educació.
ESPARTA: L'estat es feia encarrec dels nens.
Com era l'educació a egipte. Com era lasocialització primària a EGIPTE.
- El sacerdot:
- L'escriba.
Escribia i educava a les escoles.
TEXT TEMA I IDEA:
La educació a egipte:
Conneixement,sabiduria, metofologia i pràctica pràgmatica.
Pautes morals etica / moral, cofic ètic.
Educació prenatal. Socialització primària.
Constancia com a valor. La educació no com a "repensar" sino com a repetir, transmissió tancada. No pots canviar resno es pot transformar la realitat.
Egipte i la China tenen la idea de la copia de manera sistemàtica.
"Walter Benjami"Compara el caminar amb la idea de copiar i el volor amb llegir.
Si voles veus un paisatje pero sense detalls. Copiar ho veus tot amb més detall. Si llegeixes no ho incorpores tant.
Als estudiants no s'els permet pensar.
Els escribes tenen una gran importància social com aescriba.
Llibres sapiencials: La cultura egipcia hem trobat el que s'anomena llibres sapiencials."De la sapiència" obviament estaven escrits en papirus. Una figura masculina escriu consells (preceptes) pel seus fills o per la infància. moltes de les idees de la fotocòpia de clase han estat extretes d'aquests llibres presencials. Aquests llibres sapiencials son FONTS HISTRIOGRÀFIQUES i ens donen molta...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.