apunts m3

4.1. l’alimentació més enllà de la nutrició:
Alimentació i relació: primera experiència de relació amb una altra persona. Mitjançant l’alimentació del nounat, s’inicia relació entre persona adulta i infant i es crearan un vincle afectiu.
Alimentació i cultura: s’impregna dels valors de cada cultura, a través del menjar, viu i aprèn experiències q l’ajudaran a estructurar-se d’una maneradeterminada, com individu.
Alimentació com a fet social: aspecte relacional, com eix pel qual passen i s’integren experiències positives. Compartir sensacions plaents q experimenten quan es menja, amb els altres, amb qui es mante una relació afectiva. Implica sèrie de normes de comportaments pròpies de cada grup social, es transmeten des del primer moment i es van interioritzant.
4.2. l’alimentació enels primers anys de vida
4.2.1. alimentació dels 0-4 mesos
Lactància materna: durant 4 o 6 mesos de vida, no produeixen al·lèrgies ni intoleràncies. Greixos q el componen afavoreixen el bon desenvolupament del cervell i eviten colesterol de manera precoç. Les sals minerals q conté es més adequada per evitar retencions innecessàries d’aigua, aporta immunoglobulines, ferritina, lisozims, etc…milloren defenses tub digestiu contra infeccions, afavoreix contacte mare-nadó més estret i crear un vincle afectiu. Pren la quantitat de llet q vol i necessita, ajuda a respectar el seu ritme.
Lactància artificial: lactància materna no possible, llets adaptades (hi ha 2 tipus): llet d’iniciació (primers mesos i llet de vaca modificacions significatives), llet de continuació (a partir 5 mesos),menys digeribles, són +riques proteïnes i poden generar algun tipus d’al·lèrgia o intolerància. X el final del període: introducció de sucs naturals fruita, amb aigua, seguint indicacions pediatra.
4.2.2. l’alimentació dels 4-12 mesos:
Partir 4 mesos, iniciació alimentació complementaria, moment crític x adquisició d’hàbits alimentaris. Respondren necessitats nutritives creixents i acostumar gustos,textures i vista. Introducció d’aliment nou progressiva i seqüencial, alternant bibe amb cullera, s’inicia amb l’ introducció d’un puré. Progressivament verdures forma sopa o puré. Sopa brou de verdures i pasta(sèmola), la sopa afegir aliment amb q aporti proteïna o greixos. Sisè mes farinetes sense gluten. Novè mes farinetes amb gluten, introducció de gluten, galetes, arròs, pasta, pa, etc…
6 i8 mesos començar donar aliments sense triturar, compartir taula amb família, estimularà l’ interès per menjar com els altres. Cap 12 mesos, introducció majoria d’aliments bàsics de la dieta.
Preparació de farinetes: al principi en el biberó, més endavant dissolent la pols de cereals en la llet amb una forquilla.
4.2.3. l’alimentació 1-3 anys: presentació alimentació triturats a sencers. famíliapaper clau procés d’adquisició d’hàbits alimentaris. Centres educatius vetllar qualitat i quantitat d’aliments q s’ofereixen.
4.2.4. alimentació dels 3-6 anys: alimentació molt variada, dieta q sigui equilibrada i doni respostes necessitats nutritives i energètiques( activitat física, intel·lectual i emocional), establir bases en futur d’un estil de vida saludable.
4.3. l’alimentació a l’escolainfantil: element d’acció educativa q s’ha de programar, considerant: què, com i quan es vol aconseguir, adaptar-se característiques evolutives, culturals i individuals del grup adreçat.
Funcions del menjador escolar: proporcionar alimentació qualitat, adaptada característiques i necessitats dels infants q s’atén. Recurs didàctic per desenvolupament de l’educació per salut. Eina per aldesenvolupament d’habilitats individuals i socials i contribuir al multiculturisme.
4.3.1. elaboració i programació de menús: vàlid per tots els infants i q es pugui adaptar les diferents edats.
Estructura del menú bàsic: convenientment representat per tots els grups. Combinar plats (primer, segon amb guarnició i postres), manera equilibrada durant un període determinat. En cada àpat, plat de fècules o...