Apunts psico

BLOC I: CONCEPTES I TEORIES.

1.- CONCEPTE I OBJECTE DE LA PSICOLOGIA EVOLUTIVA.

Definició i camp d’estudi.
Estudiam éssers humans (psicologia en general). La psicologia evolutiva és la part de la psicologia que es dedica a estudiar els canvis que passen al llarg de la vida en les persones (evolució, desenvolupament).
En l’ésser humà hi canvis físics evidents, les proporcions canvien (bebe –adult), però també psicològics.
Però també canviam a nivell cognitiu, intel·lectual, social, emocional, ...
Hi ha canvis evidents però n’hi ha d’altres no tant evidents com per exemple canvi de religió, canvi de ideologia, canvis de comportament, etc.
La psicologia evolutiva intenta fer una descripció, una explicació i una predicció de la conducta humana.
Descripció: el nin de dos anys fa unescoses i el nin de quatre anys fa unes altres coses diferents, encara que no deixen de ser nins en el dos casos.
Explicació: s’intenta trobar una explicació del per què fan les coses. Per què es comporten d’aquella manera?
Predicció: la psicologia evolutiva intenta prediura la conducta abans de que es produeixi.
En l’ésser humà hi ha un creixement a tots el nivells:
processos de creixement
processos dedesenvolupament
processos d’experiències vitals

Factors que influeixen en els canvis evolutius.
1.- Etapa de la vida en que una persona es trobi: homogeneïtzació de les persones en cada etapa de la vida. Més o menys a una determinada edat totes les persones fan les mateixes coses, és a dir, són més o menys semblants.
2.- Les circumstàncies culturals, històriques i socials en que es desenvolupala seva vida: cultura – religió; història – guerra civil, crisis; social – moviment social. També aquest és un factor homogeneïtzador.
3.- Les experiències particulars de cada persona i que no són generalitzables a cap altra: circumstàncies úniques de cada persona.

Fa un temps que la psicologia evolutiva només estudiava la infància i l’adolescència perquè es creia que a l’adolescència ja s’haviaarribat a la maduresa. Però avui en dia ja s’estudia la vida adulta, la maduresa. És a dir, la psicologia evolutiva ara intenta estudiar tots el canvis en les persones en tota la seva vida.

Característiques diferenciadores de l’ésser humà.
Els éssers humans som éssers vius però físicament bastant febles i dèbils si ens comparam amb altres animals.
A pesar d’aquesta debilitat aconseguim superarmoltes dificultats. Tots els éssers humans en adaptam al medi, encara que tenim una adaptació molt forta. Els éssers humans naixem molt indefensos en comparació amb altres animals que el primer o segon dia de vida ja són abandonats per les seves mares. Però l’humà arriba a ser intel.ligent i molt adaptat al medi.
(Mirar fotocòpies del dossier de classe, pàgina 1 inrevés).
Anar de peus: aquest fet ensva permetre alliberar les mans i poder compartir tasques amb els altres, cooperació.
Mà versàtil: la mà es converteix en un instrument de precisió.
Dieta omnívora: l’humà pot menjar de tot a diferència d’altres éssers vius.
Activitat sexual permanent: no tenim un període de cel com molts d’altres animals.
Capacitat de cooperació: posar-nos d’acord amb altres humans. També competir en ajuda asuperar-nos.
Capacitat de comunicació: comunicació d’una manera eficaç gràcies al llenguatge.
Construcció de representacions: ens feim representacions de la realitat. Tenim imaginació.
Infància prolongada: passam molt de temps amb persones adultes que ens cuiden i això fa que evolucionem més ràpidament.
Acumulació cultural: capacitat de recordar. L’escola transmet un llegat cultural mitjançant lesassignatures. L’escola és una eina molt important.


Dues característiques importants de l’humà:
Inmaduresa: gràcies a aquesta inmaduresa ens permet adaptar-nos al medi. L’humà neix inmadur però preparat per poder fer-ho tot algun dia.
Plasticitat: l’educació, l’entorn, el medi i tot el que pot fer canviar i moldetjar al nin.

Importància del desenvolupament.
L’estudi del nin és un important camp...