Apunts Resum

INTRODUCCIÓ
• LA HISTÒRIA DEL DRET ROMÀ
Què és el Dret Romà?
S'entén per Dret Romà una sèrie d'escrits d'aquells autors que foren considerats en l'Antiga Roma com a
autoritats en el discerniment d'allò just i allò injust. Aquests s'anomenen jurisprudents (que emeten un judici
sobre una determinada qüestió), d'aquí el mot jurisprudència (= doctrina, llibres d'autors especialitzats en unadeterminada matèria) que és una sentència escrita en els tribunals.
El Dret s'inicia per mitjà d'una autoritat que pot discernir en un judici.
DRET ROMÀ
ETAPES HISTÒRIQUES DEL DRET ROMÀ: relació entre història política i història jurídica.
Atenent a canvis polítics.
GOVERN PER
REIS
(754 aC − finals s.
VI aC)

PODERS
MILITARS
REPÚBLICA
ABSOLUTS PERÒ
TEMPORALS
(s. V aC − 30 aC)

PRINCIPAT

DOMINAT

(30 aC −230 dC)

(230 dC − 530 dC)

(s. V aC)

Atenent a canvis jurídics:
• Etapa arcaica (creació de Roma − 130 aC.). El Dret es troba monopolitzat pels pontífexs i clarament
influenciat per elements religiosos. El sistema processal vigent són les legis actiones (accions de la
llei).
• Etapa clàssica (130 aC − 230 dC). El sistema processal vigent en aquesta època és el procediment
formulari (performulas). Subetapes:
♦ 130 aC − 30 aC, s'introdueix un nou sistema processal: el procediment per formulas.
♦ Etapa alta o central (30 aC − 130 dC), es produeix la generalització definitiva del
procediment formulari, la tecnificació doctrinal de la jurisprudència, i el trànsit de la
República al Principat, duta a terme per l'emperador August.
♦ Etapa tardana, 130 dC − 230 dC, es produeix la promoció delsistema processal conegut
com a procediment cognitori, la codificació de l'edicte, el començament dels rescriptes i els
senadoconsults es converteixen en fonts del Dret.
• Etapa posclàssica, el sistema processal vigent en aquesta etapa és el procediment cognitori.
Subetapes:
♦ Etapa dioclecianeana, 230 dC − 330 dC.
♦ Etapa constantiniana, 330 dC − 430 dC.
♦ Etapa teodosiana, 430 dC − 530 dC.Relació entre història política i història jurídica.

1

El Dret de l'època arcaica influït per elements religiosos i monopolitzats pels pontífexs dóna lloc a una
jurisprudència laica els autors de la qual faran del Dret una ciència exemplar. Ens situem per tant, en la
República. La República entra en crisi degut a una sèrie de factors: la decadència de l'antiga moralitat (mores
maiorum) a conseqüènciade la influència estrangera, de l'increment del nombre d'esclaus i de l'increment de
la riquesa, que sol relaxar als pobles. S'accentua la tendència al cabdillatge militar. L'expansió de la ciutadania
fa impossible la representació populars en els comicis urbans.
L'any 27 aC es produeix la caiguda de la República, l'emperador August, proclamant−se com a restaurador de
la República assumeix nonomés l'autoritat (auctoritas) sinó també la potestat (potestas). Aquesta confusió
entre auctoritas − potestas és la causa de que el Principat es converteixi en un poder autocràtic, és a dir, el
poder il·limitat que exerceix una persona en un estat. La situació de decadència de les assemblees populars a
qui corresponia la votació de les lleis durant la República provocarà que el Senat assumeixiprogressivament
aquesta funció, el que va provocar la transformació de la República en una monarquia de tipus imperial. La
jurisprudència es posa al servei de les noves necessitats del príncep o emperador i el procediment formulari va
sent lentament substituït pel procediment cognitori oficial i jerarquitzat que predominarà durant l'època
posclàssica.
A partir del Principat doncs, es va generalitzant elprincipi de que l'emperador no està subjecte a les lleis, sinó
que tots els poders els concentra aquesta persona.
PRESSUPOSTS HISTÒRICO−SOCIALS: res publica i populus romanus.
República és la forma de govern que consisteix en un equilibri entre la potestat (el poder socialment
reconegut) (potestas) d'una magistratura que és temporal i col·legiada, i l'autoritat (saber socialment
reconegut)...