Apunts TCI

1/10/14
Watzlabi
No podem no comunicar-nos.
Primer axioma: no és possible no comunicar-se.
Encara que no ens comuniquem verbalment, pel simple fet de fer algo i que algú estigui present ja
comuniquem, estem informant.
Observant la conducta d’un invidivu ens informem.
Només amb la meva presència ja modifiquem, tot i que a vegades no en som conscients. Per això
tothom és diferent, perquècadascú té una sèrie d’interaccions diferents que sempre estan
canviant.
Ens informem d’una manera bidireccional:
-Comunicació analògica: és el llenguatge corporal, amb el qual no podem mentir. Controlat per
hormones.
-Comunicació digital: és el llenguatge lingüístic.
Un sistema és un conjunt coherent de coses relacionades entre sí, interactuen.
A través de la meta-comunicació (comunicar-sesobre la comuniació) veiem si ens han enganyat o
no. És complicat quan l’altre persona no sap metacomunicar. Però amb una tercera persona
podem resoldre el conflicte, ja que aquesta tercera persona ho veu des de fora.
Relació simètrica: tendeixen cap a la igualtat.
Relació semàntica: percepció de les relacions dels altres.
Un altre axioma: puntuació semàntica (p. dels fets): implica unapercepció dels fets.
Repetim allò que hem rebut quan erem petits. Busquem sempre un patró conegut, és com si la
vida ens donés una 2na oportunitat per solucionar aquest problema.
Si no sabem meta-comunicar no sabrem aprofitar aquesta oportunitat.
Aquest axioma ens permet veure que en una comunicació hi ha conflictes. La percepció dels fets
s’expressa verbalment. Per resoldre un problem = les duespersones han d’estar disposades a
parlar.

Aspecte relacional i referencial de la comunicació
Referencial: és un aspecte informatiu pq és un tema de la realitat. Perquè fa referència a una
cosa. És allò que em refereixo quan parlo.
Relacional: és un aspecte analògic. Depèn del t que utilitzes té un significat diferent. Es veu quina
relació hi ha amb aquella persona. Pot connotar algunsaspectes. El context és molt important.
5/10/14
Sistema obert: conjunt de coses que es relacionen entre sí. S’influencien mutuament.
Sistema tancat: relació que no té continïtat. Reaccions no naturals.
La comunicació humana és un sistema obert.

Relació complementària: màxima diferència, es necessiten mútuament.
Relació simètrica: mínima diferència, tendeix a la igualtat.
Redundància: patróque es repeteix. El tenen molts sistemes vius. És una acció q facilita la vida
d’un ésser, per tant es converteix en una rutina.
Pot arribar a ser un problema quan hi ha relacions patològiques.
La comunicació és circular.
Tots tenen la possibilitat d’autoregular-se.

Feedback:
-Retroalimentació positiva: la informació que té un sistema que li diu què ha de canviar.
-Retroalimentaciónegativa: control i estabilitat. No hi ha canvis.
Totalitat
Propietat dels éssers vius.
El canvi en una petita part del sistema afecta a totalitat del sistema.
No sumativitat: el sistema no funciona per adició, sinó que per influència mútua.
Equifinalitat: lo important és el procés i no les condicions inicials.
Encara que hi hagi sistemes q parteixen del mateix, creen dos persones diferents.29/10/14
Recapitulació del que haviem fet el dia passat.
Marcel DeMaus: Historia de la infancia
Eriksson: Infancia y sociedad
Parteixen de la base que infància i societat estan relacionats. Segons com en una cultura es tracta
els infants, aquesta es d'una manera o una altra.
Gràcies a la col·laboració nosaltres podem ser aquí. La vida s'ha tornat complexa, com nosaltres
ara la podem viure. Lacultura nostra s'ha basat en la competició. Això ha creat un problema: ens
tensa. Les nostres necessitats vital apunten a la col·laboració, però la nostra cultura apunta cap a
la competició. = no hi ha harmonia.
DeMaus ens descobreix unes coses antigues del nostre inconscient. Ens dius que al S. 19 i S.18 a
Europa hi havia maltractament a l'infància. Les projeccions i les inversions=mecanisme...