Apunts televisió 4art uab

El programa de televisió
Definició: conjunt de continguts sotmesos a un tractament, una estructura i una unitat de temps per a ser difosos per la tele. S’ofereix a l’audiència com un element independent i diferent dins la graella.
Classificació…
Als anys 60-70, l’oferta era limitada, a causa dels monopolis de tele pública a Europa.
La classificació que es va establir llavors responia a 3objectius:
1)Entretenir  entreteniment
2)Informar  informació
3)Educar  educació
Més tard  diversificació  nova proposta de classificació (UE de Radiodifusió), segons continguts:
1)Ficció
2)Varietats
3)Musicals
4)Esportius
5)Informatius
6)Divulgatius
7)Art, humanitats i ciència
8)Educatius
9)Religiosos
10)Diversos
Euromonitor  Oferta televisiva mixta  macrogèneres: ficció,informació, info-show, show, esports, infantil, juvenil, educació, jocs, altres. Dins de cada macrogènere, s’engloven diversos formats… Per exemple: ficció – telenovel·la, sitcom, sèries… I dins de cada gènere, s’engloven els diversos programes.
Elements identificatius d’un programa…
1) Títol, nom.
2) Careta d’entrada i de sortida.
3) Descripció de l’espai televisiu (plató, realització…)
4)Estructuració de continguts (blocs diferenciats, transicions, talls…)
5) Recursos infogràfics (simulacions 3D, grafisme, mapes…)
6) Conductors (credibilitat, personalització baixa/alta…)
7) Participació públic (telèfon, sms, email…)
8) Altres actors (col·laboradors, experts…)
Variables de caracterització del programa
1) Format, gènere al què pertany.
2) Tipus de producció:
- Pròpia – recursosecon. i humans de la pròpia emissora – drets absoluts.
- Aliena – es compra el programa a tercers, amb drets fixats, determinats.
- Externa – recursos aliens però finançada per l’emissora.
- Associada – producció única (vàries comparteixen), producció seriada (plató, tècnics, infrastructures… de la cadena – idea i continguts, de la productora).
3) Procediment d’emissió: directe, diferit,retransmissió en directe fora dels estudis.
4) Lloc de producció: estudis, exteriors, mixt.
5) Freqüència d’emissió: diària, no diària.
6) Durada: depèn del programa. Durada real (-publi), durada graella (incl. publi).
7) Públic objectiu: audiències, tendència, targets…

La Programació
Definició: Conjunt de programes que emet una cadena cronològicament. La programació conforma la graella(parrilla o palincesto). L’acció de programar la sol fer un equip de gent amb un cap de programació. IDEA/PROPOSA/BUSCA/REP PROPOSTES I LES SELECCIONA.
Objectius: Construir una graella coherent amb els objectius de l’emissora. Ganxo i atractiu per al seu perfil d’audiència. Es persegueix el negoci i, alhora, donar resposta a les necessitats de l’audiència.
Conceptes:
1) Stàndard de producció:límit màxim de despeses que pot comportar la producció d’un programa en funció del període, del dia de la setmana i de la franja horària de la graella que se li adjudica.
2) Share: % respecte el total. Terme tansols quantitatiu, no es compta fidelitat, ni grau d’atenció ni de comprensió.
Temporades i periodicitat
ALTA ( nov-feb 240 min persona-dia)  ofertes + atractives
MITJANA (març-juny 200min persona-dia)  ofertes atractives, però no estrenes
BAIXA (juliol – agost, poc temps davant la TV)  reposicións, programes cutres…
SETMANA: aposta per la serialitat diària i setmanal entre setmana.
CAP DE SETMANA: cinema, esports, entertainment (x moltes, div tb)
DIA  9 franges horàries que determinen la planificació de la programació…
Planificació de la programació
7:30 – 9: Infantil/// Informatiu
9 – 13: informtatiu /// magazins
13 – 14:30: accés al migdia, heterogeneïtat
14:30 – 16:00: migdia, 2n prime time Informatiu diari
16:00 – 18:00: Sobretaula: telesèries, magazins, gossiping shows…
18:00- 20:00: Tarda: públic femení I joves.
20:00 – 21:00: accés al prime time – enganxar l’audiència pq es kdi.
21:00 – 00:00: Prime time  informatiu+ important de la cadena +...