APUNTS_TEMA_2_SOCRATES_I_ELS_SOFISTES

LA SOFSTICA Conceptes centrals de la Sofstica La sofstica s el moviment cultural determinant del segle V aC. Es pot considerar com el triomf de la democrcia, perqu posa el debat com a centre de la vida de la ciutat. Els sofistes eren mestres ambulants que anaven de ciutat en ciutat ensenyant els joves rics a discutir a lgora i cobraven per fer-ho. Lideal grec s el de construir una ciutat dominadaper la saviesa i els sofistes sn lexpressi daquest ideal. Els sofistes sinteressaven essencialment per lhome (s a dir el ciutad) i pels problemes de retrica i de dret, en la mesura que sinteressaven sobretot pel problema de la convivncia. Defensaven una teoria relativista sobre el mn que per a ells era consubstancial amb la democrcia. Tot sn opinions i tant li fa una opini com laltra sisargumenten duna forma coherent, perqu al cap i a la la democrcia no s un mn de certeses cientfiques sin un contrast continuat de punts de vista. Limportant s que la convivncia en la ciutat estigui ben afermada i que es respecti la diversitat dopinions i dinteressos, (que s tant com respectar la diversitat dels humans). Per aix cal que els diversos punts de vista estiguin ben argumentats i que siguincapaos de persuadir, tot i que no siguin veritat en el sentit que un cientfic donaria a aquest mot. La sofstica s un moviment cultural amb molts autors i constitueix una expressi de democrcia, en la mesura que la democrcia significa pluralisme de les opinions i llibertat dexpressi. Les seves tesis essencials poden resumir-se de la segent manera. ANTROPOCENTRISME Lhome s lnic criteri de veritat delsjudicis. ESCEPTICISME No existeix veritat universal Tot pot ser a la vegada veritable i fals. CONVENCIONALISME La societat no s un fet natural sin que s el resultat dun pacte dus. RELATIVISME Les normes socials estan en funci de cada societat de cada poca i dels interessos de cada moment. AMBIENT SOCIAL DE LA SOFSTICA La paraula sofstica ve del grec sofos savi. Aquesta paraula al s.V a.C. no teniacap sentit despectiu. Volia dir, simplement, un professional de lensenyament. La paraula sofista passa a tenir un sentit de menyspreu a partir de Scrates que els considera uns manipuladors de la democrcia i que afirma que els sofistes no es preocupen de la veritat sin del poder. A partir de la mort de Scrates, la sofistica s vista com un fals coneixement Plat anomena els sofistes negociants delnima. Xenofont diu que empren els discursos per enganyar i els usen per enriquir-se. Aristtil, finalment, afirma que la sofistica dna noms una aparena de saber. Per tant, es pot considerar que hi ha dos moments en la valoraci del moviment sofista 1.- Al seu moment histric (s.V aC) sn considerats simplement uns professionals del saber. 2.- En canvi, a partir de la mort de Scrates i durant tot el s.IVaC, reben la crtica dels que els consideraren causants de la crisi social i de lesfondrament dels valors del s.V (finals), que es produeix quan Atenes perd les Guerres del Pelopons (contra Esparta). Els sofistes eren un grup de professionals de lensenyament que anaven de ciutat en ciutat ensenyant als joves les tcniques de retrica i de poltica, i cobraven importants quantitats per fer-ho. A Grciala participaci en la poltica s obligatria, per tant els que coneixen les tcniques dexpressi, de retrica, tenen un avantatge sobre els que no les coneixen. Els fills dels rics que poden pagar un sofista estan millor situats per acudir a lgora. Des daquest punt de vista es pot considerar la sofstica com un smptoma de crisi, de decadncia de la democrcia. Tericament a la democrcia tots els ciutadans sniguals per a la prctica els fills dels rics tenen un avantatge (estan ms ben preparats, coneixen la retrica). Possiblement per aix Scrates es va negar sempre a cobrar pels seus ensenyaments. Era com reivindicar la seva independncia intellectual. El moment de la sofistica s lanomenat segle de Pricles (s.V a.C.), que tamb sanomena la Illustraci grega. Els perses han estat derrotats a les Guerres...