Apunts Unitat 2

TEMA 2. ELS SÓFISTES I SÒCRATES.
1. ELS SOFISTES.
Sofista  Aquell que sap, no només en el sentit pràctic.
Sophos  Significava maestria o experiència en un camp concret del coneixement.
1.1. Elmètode dels sofistes.
Eren una mena de professors ambulants que rebien diners dels seus oients.
Es comunicaven amb el poble, no pertanyien a les classes aristocràtiques i la seva exigència de compensacióeconòmica els identificava amb el poble.
Característiques dels sofistes relacionades amb la metodología de l’ensenyament:
Consideraven que la formació de l’individu ho incloïa tot i integrava totsels coneixements.
Segons ells, totes les diverses formes del coneixement, havien d’articular-se en un sistema enciclopèdic, en que no significava tant la quantitat de coneixement que s’adquiria com laconfluència d’aquests sabers en una ciutat, creadora de una forma nova d’ésser humà.
Entenien el coneixement com un procés. Creien que l’acte de conèixer alguna cosa era variable, connectat amb eltemps.
Caràcter relatiu del coneixement. Es poden sentir coses diferents, cadascú pot tenir les seves sensacions encara que la realitat sigui la mateixa.
La validesa del coneixement era problemàticaper als sofistes, perquè s’ha d’establir qui proclama els criteris vàlids del coneixement, de quin ordre són o amb quina finalitat.

Alguns contemporanis dels sofistes van trobar en ells una subversiódels valors i una afirmació de l’escepticisme i la impossibilitat de conèixer i investigar.
Aquest relativisme o escepticisme aparent era també un estímul per pensar i enriquir el saber del món idela vida humana.
1.2. Pròtagores d’Abdera
Pot ser un possible deixeble de Demòcrit. Els seus textos es van cremar públicament, una obra molt àmplia que expressava els diversos interessos d’aquestsofista.
L’home mesura de totes les coses.
Expressa el relativisme del coneixement i afirmació de la perspectiva personal.
La veritat depèn d’una correspondència entre l’objecte i el subjecte....