Apunts Vela Upc

Estudi Aerodinàmic de les Veles d’una Embarcació

Pàg. 7

1.- GLOSSARI
1.1.- Parts bàsiques d’un veler :
(figures 1.1 i 1.2)
1

1.- Proa: part davantera de l’embarcació.
2.- Popa: part posterior de l’embarcació.
3.- Babord: part esquerra de l’embarcació
mirant de popa a proa.
6

5

4.- Estribord: part dreta de l’embarcació mirant

4

de popa a proa
5.- Barlovent: part més propera al vent,

3normalment es parla de la zona compresa a
partir de l’embarcació i apropant-se al vent.
2

6.- Sotavent: part més allunyada al vent,
normalment es parla de la zona compresa a

Figura 1.1. Parts bàsiques d’un veler 1

partir de l’embarcació en la mateixa direcció del
vent.
7.- Casc: part de l’embarcació encarregada de
la flotabilitat.
11
14

8.- Orsa: apèndix del casc encarregat de
generar sustentacióper contrarestar la força

13

lateral exercida per les veles.

12

9.- Bulb: part inferior de l’orsa que pot existir o

16

no, depenent de l’embarcació. Té un pes molt
elevat, i la seva funció és donar estabilitat en

15

7

front del moment d’escora provocat per les
veles o pel mar.

8
10
9

10.- Timó: apèndix del casc emprat per a dirigir
l’embarcació.

Figura 1.2. Parts bàsiques d’un veler2

Estudi Aerodinàmic de les Veles d’una Embarcació

Pàg. 8

11.- Spinnaker o spi: vela de proa emprada per rumbs oberts, generalment quan l’angle
aparent és major de 90 º
12.- Gènova o Floc: vela de proa emprada per rumbs tancats, generalment per angles de
vent aparents menors de 90º. Si la vela va més enllà del màstil s’anomena gènova,
contràriament s’anomena floc.
13.- Major: vela de popa.
14.-Màstil o pal: element estructural per a suportar ambdues veles. També té una funció de
trimatge de les veles.
15.- Botavara: element estructural que permet variar l’angle de la vela major.
16.- Tangó: element estructural utilitzat per a suportar i trimar el spinnaker.

1.2.- Vocabulari general
Altres termes que seran emprats sovint al llarg del projecte són els referents a
determinades part del’embarcació i expressions utilitzades en el món de la navegació per a
descriure una acció o un moviment de l’embarcació. Els més importants es descriuen a
continuació:
· Caçar una vela: disminuir el grau d’obertura de la vela.
· Amollar una vela: augmentar el grau d’obertura de la vela.
· Isar: significa “pujar” una vela.
· Arriar: significa “baixar” una vela.
· Trimar: significa variar la forma dela vela o la seva obertura.
· Cap: s’anomena així a tota “corda” emprada a l’embarcació.
· Escota: cap emprat per caçar o amollar una vela.
· Drisa: cap emprat per a isar i arriar una vela.
· Aparell: s’anomena així al conjunt de veles que integren l’embarcació.

Estudi Aerodinàmic de les Veles d’una Embarcació

Pàg. 9

· Estai: part estructural de l’embarcació que suporta estructuralment el palde popa a
proa. Principalment n’hi ha dos: l’estai de proa, on es suporta el gènova o floc, i el de
popa, també anomenat “backstay”.
· Burda: element estructural que serveix entre altres coses per disminuir o augmentar
la flexió del pal a popa, modificant així també la tensió de l’estai de proa: a major
tensió de burda, major és la flexió del pal i major és la tensió sobre l’estai. En
embarcacionsque no presenten burdes, aquesta funció es realitza directament amb
la tensió de l’estai de popa.
· Sabre: element estructural en forma de llistó que s’introdueix a la vela per donar-li
rigidesa i una determinada forma.
· Escorar: moviment de l’embarcació entorn el seu eix longitudinal
· Capcineig: moviment de l’embarcació entorn el seu eix transversal
· Deriva: angle de desviació que pateixl’embarcació en la seva navegació per a
poder generar la sustentació hidrodinàmica necessària per contrarestar la força
lateral de les veles.
· Bordo: s’anomena així a cada un dels trams efectuats en una navegació de cenyida
(veure punt 1.4 sobre els rumbs de navegació a vela).
· Virar: acció de canviar de bordo, passant la proa de l’embarcació per la direcció del
vent.
· Trabutjar: acció de...