Apunts d'estrès i salut
Páginas: 55 (13604 palabras)
Publicado: 15 de diciembre de 2011
TEMA 1: L’ESTRÈS COM A INTERACCIÓ ENTRE L’ORGANISME I L’AMBIENT
1.1- CONCEPTE D’ESTRÈS. PERSPECTIVA HISTÒRICA, L’ESTRÈS COM A ESTÍMUL, COM A RESPOSTA I COM A INTERACCIÓ:
LAZARUS I FOLKMAN
HISTORIA SOBRE L’ESTRÉS:
El terme stress és anterior al seu ús sistemàtic o científic. Fou utilitzat ja en el segle XIV per expressar duresa, tensió, adversitat o conflicte.
A principis delsegle XIX es va definir la paraula load com una força externa; stress fa referència a la força generada en l’interior del cos com conseqüència de l’acció d’una força externa (load), que tendeix a distorsionar-lo; i strain era l deformació o distorsió soferta per l’objecte.
Els conceptes de stress i strain van persistir i, en la medicina del segle XIX, foren concebuts com antecedents de la pèrdua desalut.
Walter Cannon (1932) va considerar l’estrès com una perturbació de la homeostasis davant de situacions de fred, falta d’oxigen, descens de la glucèmia, etc.
En 1936, Hans Seyle va utilitzar el terme estrès, en un sentit tècnic molt especial, definint amb ell un conjunt coordinat de reaccions fisiològiques davant qualsevol forma d’estímul nociu (incloses les amenacespsicològiques); una reacció que ell va denominar Síndrome General d’Adaptació.
Segons Wolff la paraula estrès en biologia, indica aquell estat que es produeix en un ser viu, com a resultat de la interacció de l’organisme amb estímuls o circumstàncies nocives; és un estat dinàmic de l’organisme, no un estímul, atac, càrrega, símbol, pes, ni aspecte algun de l’entorn intern, extern, social ni de qualsevolaltre classe.
Els sociòlegs més contemporanis prefereixen el terme strain en comptes de stress, utilitzant-lo per descobrir formes de distorsió o de desorganització, de la mateixa forma que Wolff va considerar l’estrès en un individu com un estat pertorbat del cos.
Per una altra banda, més psicològica (estrictament individual), l’estrès fou sobreentès durant molt de temps com unaestructura organitzadora per pensar sobre psicopatologia, sobretot en les teoritzacions de Freud i d’autors posteriors orientats en les teories psicodinàmiques. Tot i així, però, es va utilitzar el terme d’ansietat en comptes del d’estrès.
Freud va donar a l’ansietat un paper central en psicopatologia. El bloqueig o retard en la descàrrega instintiva o en la gratificació es tradueix en unasimptomatologia determinada.
Hull y Spence van considerar l’ansietat com una clàsica resposta condicionada que portava a l’aparició d’hàbits inútils (patològics) de reducció de l’ansietat.
La segona Guerra Mundial va tenir un efecte movilitzador en les teories i investigacions sobre l’estrès. La guerra del Vietnam, per exemple, va contribuir a la investigació sobre l’estrès en el combat i les sevesconseqüències psicològiques i fisiològiques.
Un aconteixement important en la popularització del termes estrès fou la publicació de Janis (1958) d’un estudi intensiu d’un pacient sota tractament psicoanalític, sotmès a l’amenaça d’una investigació quirúrgica.
MODERNS ACONTEIXEMENTS
Cinc fets relativament recents han estimulat també l’interès per l’estrès i el seu afrontament:
1-La preocupació per les diferències individuals: evidència de que existeixen importants diferències individuals a l’hora de respondre davant l’estrès. Diferents estudis van posar de manifest que no es podia predir el rendiment per simple referència als estímuls estresants i que per pronosticar el resultat era necessari tenir en compte els processos psicològics responsables de les diferènciesindividuals en la reacció.
2- El ressorgiment de l’interès en matèria psicosomàtica: el fet que l’interès en la resposta inmunitària com a factor que intervé en tota classe d’enfermetat, no és en absolut nou, si bé ha adquirit un important ímpetu en els últims ays.
3- El desenvolupament d’una teràpia conductual dirigida al tractament i prevenció de la malaltia i d’estils de vida amb...
1.1- CONCEPTE D’ESTRÈS. PERSPECTIVA HISTÒRICA, L’ESTRÈS COM A ESTÍMUL, COM A RESPOSTA I COM A INTERACCIÓ:
LAZARUS I FOLKMAN
HISTORIA SOBRE L’ESTRÉS:
El terme stress és anterior al seu ús sistemàtic o científic. Fou utilitzat ja en el segle XIV per expressar duresa, tensió, adversitat o conflicte.
A principis delsegle XIX es va definir la paraula load com una força externa; stress fa referència a la força generada en l’interior del cos com conseqüència de l’acció d’una força externa (load), que tendeix a distorsionar-lo; i strain era l deformació o distorsió soferta per l’objecte.
Els conceptes de stress i strain van persistir i, en la medicina del segle XIX, foren concebuts com antecedents de la pèrdua desalut.
Walter Cannon (1932) va considerar l’estrès com una perturbació de la homeostasis davant de situacions de fred, falta d’oxigen, descens de la glucèmia, etc.
En 1936, Hans Seyle va utilitzar el terme estrès, en un sentit tècnic molt especial, definint amb ell un conjunt coordinat de reaccions fisiològiques davant qualsevol forma d’estímul nociu (incloses les amenacespsicològiques); una reacció que ell va denominar Síndrome General d’Adaptació.
Segons Wolff la paraula estrès en biologia, indica aquell estat que es produeix en un ser viu, com a resultat de la interacció de l’organisme amb estímuls o circumstàncies nocives; és un estat dinàmic de l’organisme, no un estímul, atac, càrrega, símbol, pes, ni aspecte algun de l’entorn intern, extern, social ni de qualsevolaltre classe.
Els sociòlegs més contemporanis prefereixen el terme strain en comptes de stress, utilitzant-lo per descobrir formes de distorsió o de desorganització, de la mateixa forma que Wolff va considerar l’estrès en un individu com un estat pertorbat del cos.
Per una altra banda, més psicològica (estrictament individual), l’estrès fou sobreentès durant molt de temps com unaestructura organitzadora per pensar sobre psicopatologia, sobretot en les teoritzacions de Freud i d’autors posteriors orientats en les teories psicodinàmiques. Tot i així, però, es va utilitzar el terme d’ansietat en comptes del d’estrès.
Freud va donar a l’ansietat un paper central en psicopatologia. El bloqueig o retard en la descàrrega instintiva o en la gratificació es tradueix en unasimptomatologia determinada.
Hull y Spence van considerar l’ansietat com una clàsica resposta condicionada que portava a l’aparició d’hàbits inútils (patològics) de reducció de l’ansietat.
La segona Guerra Mundial va tenir un efecte movilitzador en les teories i investigacions sobre l’estrès. La guerra del Vietnam, per exemple, va contribuir a la investigació sobre l’estrès en el combat i les sevesconseqüències psicològiques i fisiològiques.
Un aconteixement important en la popularització del termes estrès fou la publicació de Janis (1958) d’un estudi intensiu d’un pacient sota tractament psicoanalític, sotmès a l’amenaça d’una investigació quirúrgica.
MODERNS ACONTEIXEMENTS
Cinc fets relativament recents han estimulat també l’interès per l’estrès i el seu afrontament:
1-La preocupació per les diferències individuals: evidència de que existeixen importants diferències individuals a l’hora de respondre davant l’estrès. Diferents estudis van posar de manifest que no es podia predir el rendiment per simple referència als estímuls estresants i que per pronosticar el resultat era necessari tenir en compte els processos psicològics responsables de les diferènciesindividuals en la reacció.
2- El ressorgiment de l’interès en matèria psicosomàtica: el fet que l’interès en la resposta inmunitària com a factor que intervé en tota classe d’enfermetat, no és en absolut nou, si bé ha adquirit un important ímpetu en els últims ays.
3- El desenvolupament d’una teràpia conductual dirigida al tractament i prevenció de la malaltia i d’estils de vida amb...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.