Apunts M Sica Del Segle XX

I- De l’herència del romanticisme al serialisme
EL NACIONALISME: Ravel

La Valse (1920)
Homenatge i sàtira*
Sonata per a violí i piano en Sol Major (1927)
Blues*
Boléro (1928-1930)
Coreografia: Maurice Béjart*

Tractament del vals disgregat, cruel. França s’havia emmirallat en Espanya en Carmen de Bizet, per exemple. El Bolero és un dels balls més sensuals que existeixen. Ritme molt limitat, esballa en una rajola, menys expressiu que un pasdoble o altres balls espanyols. Ball íntim, sensual, contingut. Ravel converteix el Bolero de dansa vertical a dansa horitzontal. Sensualitat exquisida, on la pulsació rítmica i melòdica va augmentant, d’un so mínim a un so màxim al qual arribem en forma de crescendo orquestral. Obra de dificultat extrema pel director d’orquestra. Comença només ambel ritme de percussió com a base, fins a la explosió del tutti orquestral en la seva màxima esplendor. La música és sobretot ritme (combinació entre sons i silencis), abans que melodia. Obra molt coneguda, que s’ha coreografiat en moltes versions. El saxòfon sona també, incorporat a l’orquestra simfònica. El Bolero es pot coreografiar, però no és pensada per ser coreografiada. La figura centralque balla fa una al·legoria tel·lúrica, a la terra que la gent del seu voltant adora.

NACIONALISME: Les Six

El grup dels Sis, origen francès creat per Jean Cocteau. Els membres no tenen estils en comú. Voluntat de fer música amb un cert component d’Avantguarda. Contemporaneïtat, anys ’20, ambient surrealista i dadaista de la descontextualització de l’objecte i la dessacralització de l’obrad’art.

Darius Milhaud, Francisc Poulenc, Arthur Honegger, Georges Auric, Louis Durey, Germaine Tailleferre (dona)
Francisc Poulenc (transversalitat cultural. Eclèctic, s’inspira en el passat en el cant gregorià per fer cants litúrgics).
Lluminositat
Lletanies de la Verge negra (1936)*
Obra mística, musica lluminosa, polifònica. Cor femení a 3 veus, sopranos, mezzos i contralts. De les poques obres querecorda la música sacra del segle XX. Música de cambra, instrumental, intimista. Música religiosa que s’allunya de la del Romanticisme, de Bach, Haydn i Mozart. Pensada per la litúrgia popular, que el poble pot cantar.
Darius Milhaud
Jazz
Cosmopolitisme
Cocktail per a veu i tres clarinets (1920)*
La lletra és una recepta de còctel. Petita miniatura musical.

Éric Satie (no és del grup dels Sis)Musique d’ameublement
El cinema dadaista: Entr’acte (René Clair, 1924)*
NACIONALISME

Béla Bartók (1881-1945)
Hongria i la música popular
Tres etapes
Fundacional, sintètica
Originalitat i plenitud
Exili nord-americà
Música per a corda, percussió i celesta (1936)*
Moviments 1 i 3 (lents)
Moviments 2 i 4 (moguts)

Manuel de Falla (1876-1946)
Va ser un compositor andalús de música clàssica de renomuniversal. Amb els catalans Isaac Albéniz i Enric Granados seria el tercer dels noms que conformen la gran trilogia del nacionalisme musical espanyol. Falla utilitza la font folklòrica, però l'estilitza i la transforma fins que aquesta esdevé un material utilitzable per la música culta i adaptable a les necessitats orgàniques de l'obra concreta. En aquest sentit, Falla es trobarà completamentinserit en els darrers corrents de la música nacionalista i de les avantguardes, representats per figures com Béla Bartok o Ígor Stravinski.
El nacionalisme espanyol precedent
Isaac Albéniz
Enric Granados
Erudició musical
Etnomusicografia
Noches en los jardines de España (1916)
En los jardines de la Sierra de Córdoba*
Propera a l'estètica impressionista.

DEL POSTROMANTICISME AL NEOCLASSICISMEReacció antiromàntica
París com a bressol
Igor Stravinski (1882-1971)
Ritme i pintoresquisme
Reaccionarisme
Singularitat del ritme
Stravinski va utilitzar el passat per plantejar la modernitat en el llenguatge musical. El Neoclassicisme seria com la segona etapa del període de Stravinski.
El color és un element molt present en la seva obra. Són uns colors pintorescos, vius, dinàmics. Tractament de...