Apunts

TEMA 7: LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM( 1808-1833)


INTRODUCCIÓ

Els inicis de la crisi de l’Antic Règim coincideixen amb el regnat de Carles IV, a on van confluir la crisi socio-econòmica, les conseqüències de la Revolució Francesa i les dificultats polítiques de la monarquia.
Carles IV (1788-1808), rei feble i sense caràcter que no va estar a l’altura de les necessitats del país. Durant el seuregnat es desenvolupa la Revolució Francesa i l’ascens de Napoleó. Destaquen intel·lectuals reformistes com Jovellanos o Gavarrús, que aviat va allunyar del govern per una frenada a la política il·lustrada de reformes i un intent d’aturar la difusió de les idees revolucionaries mitjançant la censura i la reactivació de la Inquisició.
En una segona etapa deixa el poder en mans de Godoy i l’ambiciód’aquest fa que la política se sotmeti a la francesa, això comportà l’ocupació napoleònica i la Guerra de la Independència o Guerra del Francès.
L’execució de Lluís XVI va obligar a Carles IV a declarar la guerra a França, però les tropes espanyoles van ser derrotades i després de la Pau de Basilea, Espanya quedava subordinada a França. Carles IV va pactar llavors aliances amb França que li suposarenun conflicte amb la Gran Bretanya, que volia mantenir el seu domini marítim. L’armada francoespanyola va ser destrossada a la Batalla de Trafalgar (1805).
El desastre naval va accentuar la crisi de la hisenda reial i Godoy va recórrer a l’endeutament, l’augment de les contribucions i la desamortització de terres eclesiàstiques, la qual cosa va provocar l’oposició de noblesa, clero i inclús elpropi Ferran, fill del rei, així com de la pagesia, que responsabilitzava a Godoy de la greu crisi ( fam, epidèmies i escassetat d’aliments).

7.1.La guerra del Francès.

Antecedents
L’any 1807, Godoy es va aliar amb Napoleó per enfrontar-se a la Gran Bretanya, i va signar el Tractat de Fontainebleau, pel qual s’autoritzava l’exèrcit francès a travessar Espanya per atacar Portugal, aliada delsbritànics.
El temor que la presència de l’exèrcit napoleònic es convertís en permanent i el descontentament d’una bona part de la població envers la prepotència de Godoy i envers el propi Carles IV, provocaren el Motí d’Aranjuez (1808), que va forçar la dimissió del ministre i l’abdicació del rei en el seu fill, Ferran VII. D’aquesta manera es va fer evident la profunda crisi en el si de la monarquiaespanyola i Napoleó va aprofitar per envair Espanya, ocupar el tron i annexar el país a l’Imperi.
Napoleó va convocar a Baiona a Carles IV i Ferran VII, on els va fer abdicar i els va fer acceptar el nomenament del seu germà Josep Bonaparte com a nou rei d’Espanya.

El conflicte bèl·lic
Aquests esdeveniments varen provocar la rebel·lió popular contra els ocupants i el 2 de maig de 1808 el poble deMadrid s’aixecà espontàniament contra els francesos. L’exemple de Madrid el varen seguir en molts d’altres llocs i així començà un moviment de resistència popular per lluitar contra l’invasor. Es creà una Junta Central Suprema i altres Juntes a les ciutats. La Junta Central Suprema declarà la guerra als francesos i demanà ajuda a Gran Bretanya.
La resistència es va organitzar al voltant del sistemade guerrilles ( resistència popular i eficaç, que atacava per sorpresa i minava l’exèrcit francès) i setges, (resistència de les ciutats espanyoles a rendir-se), destacant la resistència de Girona o Saragossa, amb victòries al Bruc o Bailèn, que impediren l’avanç de Josep I i el forçaren a abandonar Madrid. Després de quatre setmanes de campanyes de Napoleó, al gener de 1809, Josep I tornà aMadrid.
El curs de la guerra va fer el tomb definitiu el 1812, en que la campanya de Rússia obligà Napoleó a desplaçar una bona part del seu exèrcit a aquell país. Les tropes espanyoles, amb l’ajuda de les tropes britàniques sota el comandament de Wellington, i la guerrila, van guanyar la batalla d’Arapiles(1812). Josep I abandona definitivament Madrid i Wellington pren la ciutat.
Napoleó va...