AQ EDUCTE DE TARRAGONA1

Melissa Ruiz
B2 A
AQÜEDUCTE DE TARRAGONA
A. AUTOR: desconegut
CRONOLOGIA: finals s. I a.C, probablement el 24-22 a.C, d’urant l’estada d’Octavi a Tarraco.
TIPUES D’OBRA: obra d’enginyeria, pont per aqüeducte
MATERIALS: pedra calcària, originàriament recobert.
DIMENSIONS: 27x217m
ESTIL: Romà, període republicà tardà
LOCALITZACIÓ: Barranc dels Arcs (Tarragona)

B. ESTIL: Com en tota la culturaromana, també l’arquitectura es caracteritza pel seu eclecticisme, és a dir, assimilaren moltes i variades influències dels pobles conquerits (etruscs, grecs, hel·lenístics...). Per exemple l’arc de mig punt i volta de canó, d’origen oriental, foren assolits pels romans a través dels etruscos. A més d’utilitzar els tres ordres grecs: dòric, jònic i corinti, també van fer servir l’orde toscà,d’origen etrusc, i l’elegant ordre compost, de creació pròpia, capitell del qual està format per la combinació de volutes (jòniques) i fulls d’acant (corínties). També era freqüent la superposició d’ordres en edificis molt alts. Normalment el dòric o toscà al primer pis, el jònic al segon i el corinti o compost al tercer. Els material utilitzats són molt variats: pedra tallada en carreus regulars,formigó, maó, mamposta, fusta... si el material era pobre se solia revestir amb estucs, plaques de marbre, mosaics o pintura. Apareixen guirnaldes i bucranis com elements decoratius. També fou freqüent la superposició, en un mateix buit, de l’arc i la llinda.
En arquitectura fusionen el model grec i l’etrusc. Els edificis destaquen per la monumentalitat, tant per l’espai com pel significat. Això esrelaciona amb la idea de la immortalitat de l’imperi.
És una arquitectura d’enginyeria, pràctica, funcional. Donen prioritat als aspectes tècnics i funcionals i menys als estètics.
Gran desenvolupament en el camp de l’enginyeria i apareixen noves construccions, amb gran desenvolupament de les estructures civils i militars: basíliques, termes, etc.
Es una arquitectura dinàmica, degut a l’úsd’elements constructius com l’arc i la volta.
CONTEXT HISTÒRIC: A partir de la meitat del segle I aC.
L'expansió territorial va provocar la crisi de la República: conflictes i guerres civils a Roma. L'any 48 aC Juli Cèsar va ser proclamat dictador perpetu i va assumir tots els poders però va ser assassinat pels republicans i els patricis.
El seu fill adoptiu, Octavi, va venjar la mort de Cèsar en una guerracivil i l'any 27 aC el senat li va concedir el títol d'August i va inaugurar un nou sistema de govern, l'Imperi.
Al llarg dels segles I i II, el sistema va ser anomenat “pax romana”, ja que hi va haver pocs conflictes interns. Però entre els segles II i III dC es va difondre el cristianisme dins l'imperi i va començar una crisi econòmica per falta d’expansió territorial o conquestes (botins,terres noves, esclaus...)
A banda d’això, la societat romana era una gran demandant d’aigua. A les necessitats bàsiques (consum, neteja, rec, etc) s’hi afegien uns hàbits culturals de tipus higiènic (balnea, banys) que implicaven un consum important. La romanització va implicar l’extensió arreu de l’Imperi dels usos econòmics i socioculturals de l’aigua.
L’enginyeria de l’aigua va assegurar lamultiplicació d’infraestructures de captació, transport i distribució de l’aigua arreu de l’imperi i va esdevenir uns dels elements fonamentals de l’intervencionisme romà sobre territoris que dominava, com per exemple: pantans, canals, aqüeductes... Els romans van incorporar els coneixements de tecnologia hidràulica heretats del proper Orient i del món hel·lenístic. Finalment van assolir uns resultatsnotables que permetien, el subministrament d’aigua de qualitat i en quantitat suficient per permetre un estil de vida força homogènia arreu, al menys per a la població urbana romanitzada.
C. ANÀLISI DELS ELEMNTS FORMALS: el material que s’ha utilitzat a sigut la pedra calcària local (saldó). Originàriament recobert en part d’estuc. Elements de suport: el tram aeri de l’aqüeducte de les...