Aqueducte De Tarragona

AQÜEDUCTE DE TARRAGONA

Identificació:
Títol: Pont del Diable,
Pont de les Ferreres.
Autor: desconegut.
Cronologia: finals del segle I a. C, probablement el 24-22 a. C., durant l’estada d’Octavia Tarraco.
Tipologia: obra d’enginyeria, pont per a aqüeducte.
Materials: pedra calcària (saldó). Originàriament recobert (almenys en part d’estrusc).
Dimensions: 26x249 m.
Estil: Romà, períodetardorepublicà o començaments de l’altimperial.
Localització: Tarragona, 4 km al N del centre urbà.

Descripció:
És un pont aqüeducte romà aixecat entre els costats del barranc dels Arcs al terme deTarragona, que duia aigua del riu Francolí a l'antiga ciutat de Tàrraco. És un dels aqüeductes més monumentals i ben conservats de l'època romana i el més important de Catalunya.

Context històric:
Lasocietat romana era una gran demandant d’aigua. A les necessitats bàsiques (consum, neteja, rec, etc) s’hi afegien uns hàbits culturals de tipus higiènic (balnea, banys) que implicaven un consumimportant. La ciutat de Roma posseïa una aigua freàtica de mala qualitat. Tampoc els recursos del Tíber són aprofitables (fang), a banda que el riu ocupa una cota massa baixa que l’inhabilita per ausar-ne les aigües. L’escassetat d’aigua devia ser ja un problema seriós a inicis del segle IV a. C. quan el censor Apius Claudius Caecius va manar construir el primer aqüeducte de subministrament (AcquaAppia). A finals del segle III d. C. La ciutat posseïa onze aqüeductes que asseguraven un subministrament molt abundant a la ciutat.

Anàlisi formal:
El Pont del Diable salva la vall d’un petitbarranc. És l’únic tram sobre pont de tot l’aqüeducte (18 km.) l’ specus del qual, fragmentàriament conservat, discorria sobre el terreny. Es tracta d’un pont de 249 m. de llargada, bastit sobre dues fileresd’arcades de mig punt, totes de la mateixa llum (5,9 m.: 20 peus romans). Té vint-i-cinc arcs a la fila superior i onze a la inferior. La distància entre el centre dels pilars és de 26 peus romans...