Aquella paret aquella mimosa

Aquella paret, aquella mimosa

Aquella paret, aquella mimosa- conte que podem trobar,dins de: La meva Cristina i altres contes (1967), recull de relats literaris.

Mercè Rodoreda i Gurguí.

Barcelona 10 d'octubre de 1908 - Girona, 13 d'abril de 1983.

Considerada l’escriptora de llengua catalana contemporània més influent.
La seva producció, traduïda amb més de 29 llengües diferents,comprèn tots els gèneres literaris; tant la poesia com el teatre o el conte, tot i que destaca especialment en la novel•la.

Guardons com: Premi d'Honor de les Lletres Catalanes de 1980.

La primera obra que escrigué fou en 1932 : Sóc una dona honrada?
I la última en 1991 : Isabel i Maria.

Obres narratives més importants i destacades: Aloma ( 1938), La plaça del Diamant ( 1962), El carrer deles Camèlies ( 1966), Jardí Vora el mar ( 1967), Mirall Trencat (1974), Viatges i flors (1980), Quanta quanta guerra..(1980), i la Mort i la primavera (1986).

Contes: Vint-i-dos contes (1958), La meva Cristina i altres contes ( 1967), etc.

Obres teatrals: El parc de les Magnòlies ( 1976), El maniquí (1979), El torrent de les flors (1993).

Tema:
Obeir al teu cor o a la societat?

Eltext, té un grau de versemblança bastant elevat, ja que ens aquells temps era molt normal que els soldats anessin a fer els serveis fora dels seus pobles, i es sentissin enyorats. Apart les noies estaven encantades de que hi fossin.

Anàlisi del contingut:

Si analitzem el contingut del text veurem que :
En el conte Aquella paret, aquella mimosa, hi podem observar tres parts : Introducciónus i desenllaç, tot i no tenir ni un sol paràgraf.
Introducció :Rodoreda ( la Crisantema), ens introdueix parlant-nos de les seves amigues; elles se’n riuen de ella perquè s’ha deixat amb en novio : en Miquel. Aquest ha marxat a viatjar pel món i encara no ha tornat ni tornarà.
Parlant del Miquel, ens informa molt bé de la societat on viu, ja que ell li demana per dormir junts i ella no volser una “mala noia”, així que no s’hi oposa...
De m’entres anirà introduint-nos detalls de com per exemple que li agrada estar constipada o que li agraden els soldats.
Nus: Ens endinsem al nus del conte: Crisantema coneix uns soldats que passen pel carrer i comencen a parlar; especialment amb un d’ells.
De m’entres ens indica detalls de com va vestida i els complements que porta, que és un puntmés a observar; aquí veiem que Crisantema és de classe baixa ja que es fabrica els seus propis vestits.
Quedaran sovint amb el soldat, ell es diu Àngel. Aquest, li explicarà que s’assembla molt a una noia del seu poble.
Desenllaç: el soldat se’n va i Crisantema torna amb el novio i es cassen, tot i que continua pensant amb el soldat.

Resum:

Crisantema, és una noia de poble normal icorrent com una altra.
Aquesta, fa poc que s’ha deixat amb el novio i les seves amigues se’n riuen de ella. En miquel, l’ ex , ha marxat i pel que sembla no tornarà.
Els dies passen, i un dia pel carrer Crisantema troba a tres soldats: dos d’ells li demanen un tiquet de tren i se’n burlen una mica de ella només per passar l’estona. Però el tercer no diu res i l’observa de més lluny, fins que alfinal quan els seus companys marxen, li pregunta si li agradaria quedar amb ell algun altre dia perquè li recorda molt a una noia del seu poble que es deia Jacinta.
Ella accepta, i queden un divendres cap al tard.
Estan repenjats en una paret d’un jardí amb branques d’arbre i de roser, quan la Crisantema li pregunta si té gana, i treu uns panets amb carn arrebossada dins, i decideixenmenjar-se’ls. L’Àngel -en soldat- a pessics petits, i la Crisantema a queixalades i estirant fort.

Van anar quedant més dies, però amb un en concret, la Crisantema es va refredar. Però el farmacèutic li va dir que no era un refredat, si no la mimosa que tenia damunt del jardí on estaven. Ja que estava florida.
Una nit, m’entres parlaven l’Àngel i la Crisantema, ella va veure un cap, i li semblà que...