Arbres

COMENTARI DE TEXT: ARBRES, JOSEP CARNER

Glossari
* Floc: Manyoc, petita porció, de llana, de seda, de cotó, etc. 
* Cèlica: adj. Celeste. Relatiu o pertanyent al cel.
* Auró: Gènere d'arbres caducifolis de la família de les aceràcies, de flors verdoses agrupades en ramells i de fruits en disàmara. 
* Bedoll: Arbre caducifoli de la família de les betulàcies, de fullestriangulars, dentades i glabres, de branquetes i branquillons més o menys penjants i de fruits petits agrupats en aments penjants. 
* Esgarria: Verb esgarriar. Perdre el camí, perdre's separant-se de la colla, del ramat, etc., de què formava part.
* Àlbers: Arbre caducifoli i dioic de la família de les salicàcies, força alt, d'escorça llisa i blanca, amb bandes transversals fosques, i de fullesblanques i peludes de sota.
* Vern: Arbre caducifoli, de la família de les betulàcies, d'escorça bruna fosca i amb fissures, brots glabres i víscids, fulles ovades i serrades i fruits en núcula.
* Aixopluga: Verb aixoplugar. Posar a cobert de la pluja.
* Esfereïa: Verb esfereir. Colpir d'espant. 
* Vagareig: Verb vagarejar. Errar a la ventura. 
* Sotragueig: Verbsotraguejar. Un vehicle ésser sacsejat, sofrir sotracs, a causa de les desigualtats del paviment.

Corrent literari
El noucentisme va ser un moviment cultural, polític i literari únic. Neix al 1906 i mor aproximadament al 1923, aconseguint penetrar en la política, les institucions, l'estètica, la literatura i l’art. Es basava en dos grans referents: la Catalunya ciutat (Barcelona com a gran metròpolide la cultura catalana) i el Mediterrani i la tradició. Les obres noucentistes estan plenes de cultismes i metàfores i busquen la bellesa i l'harmonia.
Nota biogràfica
Josep Carner (Barcelona 1884-Brusseles 1970), poeta i escriptor que provenia del modernisme, va ser un dels seus grans impulsors. Fill d’una petita família burgesa, ràpidament es convertirà en un exemple viu dels ideals estèticsd’aquest corrent literari. La seva evolució com a poeta serà molt ràpida, establint a les seves obres, influències modernistes, on predominaran els jocs d’intel·ligència com la ironia, la sàtira i l’humor. Carner va elaborar els principis filosòfics d’aquest moviment plasmant un nou ideal estètic a la seva obra Els fruits saborosos que exemplificarà els valors promoguts per el noucentisme: elclassicisme, la civilitat, la ironia i la tendresa.
Argument
Josep Carner a través d’aquest poema planteja en l’arbre un testimoni del pas del temps i admira la seva fermesa i maduració. Enveja la seva immortalitat, ja que han pogut viure i observar tot al seu voltant durant dècades. Determina als arbres com a models i consellers per l’ésser humà gràcies a la seva humanitat i autenticitat,defensa que el motiu de que siguin únics són les seves innumerables virtuts i característiques físiques i morfològiques que els mantenen ferms durant totes les estacions de l’any. El poeta fa una comparació entre la diversitat dels arbres i la diversitat humana . Trobem una relació anímica entre el poeta i l’arbre, podríem dir que la natura respon als sentiments del poeta.
A través del primer versveiem com Carner veu l’arbre com un tresor i nombra les seves virtuts.
Voldria ta ciència,
arbre, per al meu cor,
tu que en el temps geliu ets paciència
i en dia ardent aboques un tresor.

D’aquest poema es pot extreure una ensenyança moral, ja que Carner el planteja com un motiu o pretext per expressar la seva profunda admiració cap als arbres.
El narrador o veu poètica esta en primerapersona del singular.
Exemple: Voldria ta ciència,
arbre, per al meu cor,
(...)
Es podria dir que el jo poètic i líric es Carner, ja que reflecteix el que sent, pateix, gaudeix... És el que expressa els seus sentiments i pensaments dins el poema.
Exemple: Trigo, mandrós, d’un encís d’arbre a fer-me lliure,...