Aristòtil

ARISTÒTIL

Context històric, social, polític i filosòfic
El deixeble més important de Plató, Aristòtil, va néixer a la ciutat d'Estagira, al nord de Grècia. Als disset anys va anar a Atenes per estudiar a l'Acadèmia platònica, on va romandre vint anys fins a la mort del seu mestre. L'any 343 a C, el rei de Macedònia, Filip II, li va encarregar l'educació del seu fill, el futur Alexandre elGran. L'any 335 aC va fundar el Liceu a Atenes que era un centre semblant al concepte modern d'universitat arrelat a la investigació empírica que a la pura especulació filosòfica. La mort d'Alexandre Magne i la desfeta de l'imperi macedònia provoquen una partida d'Aristòtil d'Atenes, ja que fou un sentiment independentista antimacedònic que recorria tota Grècia. Aristòtil, sense la protecció de lacasa reial i en un moment de plena convulsió política i social, deixa la ciutat i es refugia a Calcis on va morir. Ell va viure el trasbalsament de models de comportament i estructures polítiques. Aristòtil va desenvolupar una teoria absolutament crítica a la seva vegada amb el sistema platònic. El debat sempre és el canvi, la permanència, la possibilitat de conèixer la realitat i el conflicteentre physis i nomos.

Obra
L'obra d'Aristòtil és molt extensa i variada comprèn les obres de lògica (Órganon), les obres de física dedicades a l'estudi de la naturalesa i a la biologia (Física, Del cel, Els meteors, De la generació i de la corrupció, De l'ànima, etc), els escrits de filosofia primera (Metafísica) i les obres de filosofia pràctica (Ètica a Eudom, Ètica a Nicòmac, Gran Moral). Del'àmbit polític cal esmentar la Política.

Filosofia primera: la substància. Matèria i forma. Teoria hilemòrfica
Aristòtil, igual que Plató, intenta resoldre el problema comú a tota la filosofia grega: el canvi constant de la realitat i de que està composta aquesta. Plató ja va explicar com funcionava la realitat en la seva teoria idealista on les coses són imitacions imperfectes d'unes ideessupremes, però a Aristòtil no li convenç la separació de la realitat entre dos mons diferents. Així, el deixeble de Plató intenta donar solució al problema sense sortir del món real, no hem de cercar a dalt, sinó a baix, al món físic que ens rodeja. Per tant deim que Aristòtil és un empirista i un materialista.
Aristòtil planteja que tot allò que existeix (substància) està compost per dosaspectes, dues maneres de ser. Tota substància està composta per una matèria (allò de que està feta la cosa) ,que es física i es pot captar amb els sentits, i per una forma (que és allò que fa que aquesta cosa sigui el que és, i no una cosa distinta), per exemple: la matèria d'un moix és el seu cos, i la forma és la vida, allò que fa que sigui un moix. Tot el que existeix al nostre món té la mateixacomposició i es important entendre que no es tracta de dues coses diferents sinó que la matèria i la forma no es poden separar, són maneres de ser i no realitats diferents. Per tant tot objecte, cosa i ésser individual és una substància formada per matèria, allò físic, i la forma, allò que captam mentalment.
Però la substància pot patir accidents, és a dir, variacions sense deixar de ser la mateixasubstància, qualsevol aspecte de la substància que pugui variar sense que aquesta deixi de ser el que és és un accident. La substància seria allò que existeix per si mateix i els accidents allò que existeix en la substància. Segons Aristòtil els accidents són la quantitat, la qualitat, la relació, el lloc, el temps, la posició, la possessió, l'acció i la passió. Són coses que es poden dir d'unasubstància però no són res en si mateixes.
Per a Aristòtil hi ha dos tipus de substància. Les coses particulars, els éssers concrets són les úniques entitats existents i és el que el filòsof anomena substància primera. La forma o idea universal, el que nosaltres entendríem com a concepte, Aristòtil ho anomena substància segona i és aquella que només existeix conceptualment i que hem de captar amb...