Aristótil

ARISTÒTIL
* Concepte de substància:
L’individu és la autèntica substància, per tant substància vol dir ser per un mateix, al contrari que l’accident que és allò que només pot existir enpresència d’alguna altra cosa (circumstància).
Aristòtil planteja dos tipus de substàncies:
* Substàncies primeres: els individus
* Substàncies segones: les definicions o idees; que també sonsubstància però depenen de la substància primera.

* Teoria de l’ hilemorfisme (explicació de la realitat):
La teoria de l’ hilemorfisme d’ ARISTÒTIL sorgeix de la necessitat de cercar allò que hiha comú en les coses, és a dir d’allò universal que ens permet extreure la definició. per Aristòtil són les FORMES, per Plató eren les IDEES.
Per Aristòtil no existeixen matèries sense forma, niformes sense matèries, sinó que matèria i forma es troben sempre unides construint la SUBSTÀNCIA (formant una unió substancial). Per tant Aristòtil no està disposat a admetre l’existència de formesimmaterials, independents de les coses (com ho feia Plató), per ell la forma, la definició, només existeix lligada a la matèria, fent que un individu sigui allò que és.
La matèria és el substrat i ésindeterminada, la forma en canvi és el que determina que aquell “ser” és.
Amb la teoria hilemòrfica Aristòtil tracta de donar resposta als problemes dels canvis. Per ell les coses són, o no són,encara que aquests poden canviar, tot i que en tot moviment o transformació mai es produeixen transformacions o moviments en sentit absolut, sinó que sempre hi ha alguna cosa que permanent. D’aquí doncss’extreu que allò que perdura és la matèria, mentres que allò que canvia és la forma.
Així hi tot hem de tenir en compte que no tots els canvis són iguals, sinó que podem trobar els canvis substancialso accidentals.
* Els canvis substancials són aquells que afecten a l’individu, com a substància. En aquests la matèria es mantén i la forma canvia.
* Els canvis accidentals són aquells...