Aristot

Aristòtil

Full: 1/16

Aristòtil

Apunts i textos

1. Biografia i context històric
Aristòtil va néixer l’any -384- a Estagira, ciutat grega de la Calcídia; fill de Nicómac i de Féstia (el
seu pare fou metge del rei Amintes, avi d’Alexandre el Gran), va quedar orfe molt aviat. Als disset anys
acudí a Atenes i ingressà, primer com a alumne i després com a professor, a l’Acadèmia de Plató, a laqual
va romandre durant vint anys: exactament, fins a la mort del fundador. La maledicència assenyala que
Aristòtil hauria abandonat l’Acadèmia per desavinences amb el mestre que, a la seva mort, havia elegit
Espeusip com a escolarca. Tanmateix, cal dir que els motius no són gens clars, i que el propi Plató
motejava el seu alumne com “la intel·ligència de l'escola”, mentre Aristòtil sovints’expressava en aquests
termes: “Nosaltres, els platònics...”
L’any a. C. -343- Filip, rei de Macedónia encarrega a Aristòtil l’educació del seu fil, el futur Alexandre
el Gran, el qual, als vint anys, succederia en el regnat al seu pare, assassinat tres anys més tard. Cal dir
que les teories ètiques del filòsof no coincideixen gaire amb la pràctica política del governant que volia
conquerir el món.
L’any-336- fundà a Atenes la seva pròpia escola i la batejà amb el nom de Liceu: quelcom més que
un gimnàs; una veritable universitat de l'època, en la que s’estudiaven totes les ciències, i en la qual
Aristòtil i els seus deixebles acostumaven a filosofar tot conversant, mentre passejaven pel peripatos, una
mena de passeig ajardinat amb una columnata, que envoltava el Liceu. Aquest estil de fer classes hadonat
nom tant al seu pensament com als seus deixebles que es coneixen amb el nom de “peripatètics”.
L’any -323-, mort Alexandre, Atenes se subleva contra Macedònia i Aristòtil, que gaudia la
consideració de protegit d’Alexandre, se sent insegur i es retira a Calcis, tot dient que ho feia per tal
“d'evitar que els atenesos cometessin un segon crim contra la filosofia”, (recordant Sòcrates). Allí,a la
pàtria materna, morí l’any -322-.
Era proverbial la dita segons la qual Aristòtil escrigué un miler d’obres, de les quals es conserva
només un petit nombre. S’acostuma a dividir les seves obres en dos grups:
a) Els diàlegs exotèrics. Corresponen al període platònic de l'autor, i eren obres destinades a un
públic ampli, aliè al Liceu, que van ser conegudes durant l'època hel·lenística.Tanmateix, després es van
perdre i només hi ha constància d’alguns títols: De la filosofia, De les idees, Del bé, De la justícia, Polític,
Simposi...
b) Els tractats acroamàtics (lliçons per a ser escoltades) Corresponen al període del Liceu, i són
apunts de cursos destinats als seus alumnes. Aquests tractats van ser desconeguts durant l’hel·lenisme i,
portats a Roma per Sila, foren retrobats, ordenatsi publicats al segle I per Andrònic de Rodes, (segle I)
successor llunyà d'Aristòtil com a escolarca del Liceu. Malgrat la fonamentada sospita que alguns
d’aquests tractats són del seu deixeble Teofrast, el conjunt dels escrits acroamàtics es coneix, pròpiament,
amb el nom de Corpus aristotelicum. Es dóna, doncs, la paradoxa que avui no coneixem l’Aristòtil de
l'època hel·lenística i, tanmateix,les obres desconegudes aleshores ens són avui familiars.
c) El corpus aristotelicum
— Lògica (anomenada Organon és a dir, «instrument): Categories, Sobre la interpretació,
Analítics, Tòpics, Refutacions sofístiques.
— Tractats físics (sobre la naturalesa): Física (vuit tractats), Sobre el cel, Sobre la generació i
corrupció, Meteorològics, Sobre l'ànima, Història dels animals, Sobre les parts delsanimals,
etc.
— Metafísica (catorze tractats sobre el que Aristòtil anomenà «Filosofia primera» i que
Andrònic va situar a continuació dels tractats de física; d'aquí el seu nom: metá tá physiká).
— Tractats d’Ètica (Ètica a Eudem, Ètica a Nicòmac, Gran Moral) i Política (Política).
— Retòrica i Poètica (aquesta última incompleta).
Aquesta ordenació correspon força exactament a la divisió de...