Aristoteles (Catalan)

ARISTÒTIL


Fill del metge de la cort macedònia te una formació més aviat científica que completarà com a deixeble de Plató. Estudia a l’Acadèmia des de molt jove fins la mort del seu mestre(Plató). Durant la seva estada a l’Acadèmia publica diàlegs a l’estil de Plató, obres que s’han perdut. La seva producció filosòfica més rellevant és posterior a la seva sortida de l’Acadèmia i escorrespon amb la seva maduresa en la qual creà la seva pròpia escola filosòfica, anomenada Liceu.

La filosofia aristotèlica qüestiona alguns dels principis de la filosofia platònica. Així sobrel’explicació de la realitat a partir de dos móns (mon ideal / mon material) que desenvolupa Plató, Aristòtil redueix la naturalesa de la realitat a un únic mon. A la seva Física el filòsof macedoni exposal’anomenada Teoria Hilemòrfica, on ens diu que la realitat és substancial, és a dir, tot és substància a partir de dos principis: matèria i forma. (qualsevol objecte és una substància i està formada per lamatèria que és allò que captem pels sentits, i per la forma que és el que defineix la substància des de dintre. Com a exemple d’això tindríem qualsevol llavor: la part externa de la llavor es lamatèria que la composa i la planta embrionària interna seria la forma en tant que determina el que la llavor arribarà a ser). Aquesta teoria es complementa amb la Llei de Causalitat. Aristòtil afirma quetot el que existeix és causa o efecte, és a dir, que tot el que existeix es causa d’alguna cosa o efecte d’alguna causa. El filòsof ens parla de quatre causes que actuen en tot canvi que es doni a lessubstàncies: causa material –te a veure amb la composició de la substància, amb la seva matèria-; causa formal –te a veure amb la forma de la substància, amb allò que fa que sigui el que és-; causaeficient –és la que actua externament a la substància i fa que comenci el canvi-; per últim la causa final –és la finalitat de la substància i el seu canvi i, podríem dir que arrossega el canvi-....