aristoteles

Historia de la filosofia, Tema 3: ARISTÒTIL
“La única verdad es la realidad”. Aristóteles.
“Aristóteles es el maestro de los que saben”. Dante Alighieri.
“La distinción (en cualquier caso resiente) entre filosofía y ciencia es completamente
inaplicable en el caso de Aristóteles, que al mismo tiempo era lógico, metodólogo, crítico
literario, experto en publicidad, físico, astrónomo, zoólogo,historiador, autoridad en
derecho comparado y muchas cosas más”. Jesús Mosterín.
“Aristóteles es el pensador del sentido común; para él, la realidad fundamental y primera
son los objetos materiales, que los sentidos captan tal y como realmente son”. Federico
Ruiz Company y Albert Pitarch Navarro.
“Aristóteles hizo posible que nuestra comprensión del mundo se desarrollara de manerasistemática, al dividir el conocimiento humano en categorías separadas”. Paul Strathern.
"El ignorante afirma; el sabio duda y reflexiona". Aristóteles.
“Platón es mi amigo, pero más amiga es la verdad”. Aristóteles.

1. Introducció
Aristòtil va néixer a Estagira l’any 384 a.C. Als 17 anys va ser enviat a estudiar a Atenes, a
l’acadèmia de Plató, on es va quedar durant 20 anys, fins a la mort del seumestre.
Després va viatjar a Assos i a Mitilene, a ambdues ciutats va fundar la seva escola, amb una clara
orientació empírica.
Va acceptar l’encàrrec de Filip II de Macedònia per a educar al seu fill, Alexandre Magne.
L’any 337 a.C. tornà a Atenes on fundà una nova escola, el Liceu. L’any 323 a. C., amb la mort
d’Alexandre, es va produir a Atenes una reacció antimacedònica, Aristòtil ésacusat d’impietat (com a
Sòcrates) però ell decideix fugir cap a Calcidia, on va morir un any més tard als 62 anys.
Podem distingir dos grups d’obres:
 Els escrits exotèrics, en forma de diàleg i amb un clar caràcter divulgatiu, només s’han
conservat tres diàlegs.
 Els escrits esotèrics, són transcripcions o apunts de les lliçons i estudis d’ Aristòtil. Ens
han arribat escrits sobre:
o Lògica(Categories, topics, Analítics primers, Analítics segons,...)
o ciències naturals (Historia dels animals, del moviment dels animals, de la
generació dels animals,...)
o psicologia ( Sobre l’anima, Parva naturalia (conjunt de petits tractats sobre la
percepció, la memòria,...)
o física (Meteorològics, la Física,de caelo,....)
o metafísica
o ètica (Ètica a Nicòmac, la Gran Moral, ...)
opolítica (Constitucions, la política,...)
o estètica (Retòrica, la poètica, ...)
Podem establis tres períodes per classificar les obres y el pensament d’Aristòtil:
 Primer període, caracteritzat per l’acceptació de la filosofia platònica.
 Segon període, Aristòtil comença a apartar-se de la filosofia platònica i a
elaborar el seu pensament.
1



Tercer període, de clara orientacióempirista y científica, en contraposició a la
filosofia de Plató.

Aristòtil va ser el primer en sistematitzar tot el coneixement, tot el saber de la seva època, va
recuperar el mètode empíric inaugurat pels jònics, però articulant tot el coneixement al voltant de
diverses ciències autònomes. D’aquesta forma, podem afirmar que va establir els fonaments del
coneixement tal i com l’entenem avui endia, inaugurant disciplines com ara la física, la biologia, la
psicologia,...
2. Critica de la teoria de les idees
Per Plató, l’autentica realitat, allò que és digne de ser estudiat és el món immutable i perfecte
de les idees. El que ens envolta és només una copia imperfecta i corruptible, així que només si arribem,
a conèixer-les podem també entendre el que veiem. Les idees són, per a Plató,allò que fa intel·ligible el
món físic, perquè són, en certa manera l’essència de les coses.
Com a deixeble de Plató, Aristòtil s’educa en aquesta concepció de la realitat, tot i que amb el
temps les criticarà i rebutjarà. Alguns dels inconvenients que li retreu són:






Si el món sensible i material que ens envolta només s’explica com a copia imperfecte de
les idees, és lògic...