Aristotil 2n BATX
Páginas: 9 (2010 palabras)
Publicado: 14 de abril de 2013
HISTORIA DE LA FILOSOFIA – 2n Trimestre
Aristòtil (384 aC – 322 aC)
Neix a Estagira, també se’l coneix com ESTAGRITA. Aristòtil és mestre d’Alexandre Magne. Va ser savi en molts en molts àmbits: retòrica, política, ciències naturals, astronomia...
METAFÍSICA
Quan fa aquests escrits, Aristòtil, l’anomena com ciència primera, saviesa, filosofia primera. N’hi diu filosofia primera permarcar el seu caràcter merament especulatiu i separar-lo de la filosofia segona; l’ètica, vida virtuosa.
Per Aristòtil la ciència és allò que és més universal, quan sapiguem allò més universal, sabrem de que tracta. Allò més general és l’ésser, el ser.
“L’ésser en tant que ésser i dels seus atributs essencials”.
La filosofia primera serà una ontologia.
L’ésser
“Hi ha moltes accepcionsde l’ésser però totes elles es refereixen a un terme únic i a una mateixa naturalesa”.
Per Aristòtil l’ésser serà el mateix que substancia, ja que dos éssers són diferents, però estan units pel concepte de substancia.
Categories
Les categories, unificades per a la seva comuna referencia a substancia, són els generes o atributs de l’ésser.
SUBSTANCIA (Home)
QUANTITAT (2,15m)QUALITAT (Blanc)
RELACIÓ (Doble que)
LLOC (Institut)
TEMPS (Ahir)
POSICIÓ (Assegut)
ESTAT (Vestit)
ACCIÓ (Parla)
PASSIÓ (Escoltat)
Totes aquestes categories són formes o modificacions de la substancia. Per tant les categories són maneres de pensar l’ésser. Les categories són com pensem les coses i com són les coses.
La substancia
“En veritat, l’etern objecte de totes les investigacionspresents i pretèrites, la qüestió sempre plantejada; què és l’ésser, es redueix a: què és la substancia?”
Aristòtil li retreu a Plató el fet de que la veritable realitat fos la idea.
Per Aristòtil les substancies són els individus concrets, per tant, amb Aristòtil, aquets món recupera la seva plena realitat.
Podem dividir la substancia, allò que roman permanent a traves dels canvisaccidentals, en primera (individu concret) i segona (l’espècie, el gènere).
Les substancies segones mai aniran soles, sempre estan juntes amb una substancia primera.
La teoria de la matèria i la forma
Amb aquesta teoria vol demostrar el canvi en les substancies.
Tot individu és un compost de matèria i forma. La matèria és tot allò que és material. La forma és l’essència de la cosa, lasubstancia segona, l’espècie; és eterna, però no pot existir sinó en la matèria.
Tota matèria ha d’assolir una forma.
Aristòtil parla d’una matèria primera, que no té forma, que és absolutament indeterminada, mancada de qualitats. Excepte aquesta, no hi ha matèria sense forma, ni forma sense matèria.
Aristòtil donarà prioritat a la forma, perquè és l’essència, és allò que ens diferencia.Potència i acte
Una última explicació del esdevenir de la substancia. Una generalització de la teoria de la matèria i la forma.
Ens diu que en tot ésser hi ha dos tipus d’estats: allò que ja és, acte; i allò que pot arribar a ser, potencia.
Només és possible el canvi segons allò en el que s’està en potencia i només és possible el canvi si s’està de x en potencia i no en acte.
La potencia i l’acte ila matèria i la forma són estructures paral·leles, ja que la matèria esta en potencia de la forma, i la forma és la que actualitza la matèria.
Des de la potencia i l’acte el moviment es definirà com l’acte del ser en potencia; és el pas de la potencia a l’acte.
FÍSICA
La física estudia la naturalesa i les causes dels éssers naturals i ha d’establir les causes dels éssers naturals, és a dir,les de moviment i canvi.
Per Aristòtil conèixer científicament les coses, és conèixer les seves causes.
Ens parla de diferents tipus de canvi: el substancial i l’accidental.
El canvi substancial, és el que fa referencia a la generació i corrupció i l’accidental, produeix canvis quantitatius, qualitatius i locals.
Podem explicar el canvi a partir de tres principis: el subjecte, la forma i...
Aristòtil (384 aC – 322 aC)
Neix a Estagira, també se’l coneix com ESTAGRITA. Aristòtil és mestre d’Alexandre Magne. Va ser savi en molts en molts àmbits: retòrica, política, ciències naturals, astronomia...
METAFÍSICA
Quan fa aquests escrits, Aristòtil, l’anomena com ciència primera, saviesa, filosofia primera. N’hi diu filosofia primera permarcar el seu caràcter merament especulatiu i separar-lo de la filosofia segona; l’ètica, vida virtuosa.
Per Aristòtil la ciència és allò que és més universal, quan sapiguem allò més universal, sabrem de que tracta. Allò més general és l’ésser, el ser.
“L’ésser en tant que ésser i dels seus atributs essencials”.
La filosofia primera serà una ontologia.
L’ésser
“Hi ha moltes accepcionsde l’ésser però totes elles es refereixen a un terme únic i a una mateixa naturalesa”.
Per Aristòtil l’ésser serà el mateix que substancia, ja que dos éssers són diferents, però estan units pel concepte de substancia.
Categories
Les categories, unificades per a la seva comuna referencia a substancia, són els generes o atributs de l’ésser.
SUBSTANCIA (Home)
QUANTITAT (2,15m)QUALITAT (Blanc)
RELACIÓ (Doble que)
LLOC (Institut)
TEMPS (Ahir)
POSICIÓ (Assegut)
ESTAT (Vestit)
ACCIÓ (Parla)
PASSIÓ (Escoltat)
Totes aquestes categories són formes o modificacions de la substancia. Per tant les categories són maneres de pensar l’ésser. Les categories són com pensem les coses i com són les coses.
La substancia
“En veritat, l’etern objecte de totes les investigacionspresents i pretèrites, la qüestió sempre plantejada; què és l’ésser, es redueix a: què és la substancia?”
Aristòtil li retreu a Plató el fet de que la veritable realitat fos la idea.
Per Aristòtil les substancies són els individus concrets, per tant, amb Aristòtil, aquets món recupera la seva plena realitat.
Podem dividir la substancia, allò que roman permanent a traves dels canvisaccidentals, en primera (individu concret) i segona (l’espècie, el gènere).
Les substancies segones mai aniran soles, sempre estan juntes amb una substancia primera.
La teoria de la matèria i la forma
Amb aquesta teoria vol demostrar el canvi en les substancies.
Tot individu és un compost de matèria i forma. La matèria és tot allò que és material. La forma és l’essència de la cosa, lasubstancia segona, l’espècie; és eterna, però no pot existir sinó en la matèria.
Tota matèria ha d’assolir una forma.
Aristòtil parla d’una matèria primera, que no té forma, que és absolutament indeterminada, mancada de qualitats. Excepte aquesta, no hi ha matèria sense forma, ni forma sense matèria.
Aristòtil donarà prioritat a la forma, perquè és l’essència, és allò que ens diferencia.Potència i acte
Una última explicació del esdevenir de la substancia. Una generalització de la teoria de la matèria i la forma.
Ens diu que en tot ésser hi ha dos tipus d’estats: allò que ja és, acte; i allò que pot arribar a ser, potencia.
Només és possible el canvi segons allò en el que s’està en potencia i només és possible el canvi si s’està de x en potencia i no en acte.
La potencia i l’acte ila matèria i la forma són estructures paral·leles, ja que la matèria esta en potencia de la forma, i la forma és la que actualitza la matèria.
Des de la potencia i l’acte el moviment es definirà com l’acte del ser en potencia; és el pas de la potencia a l’acte.
FÍSICA
La física estudia la naturalesa i les causes dels éssers naturals i ha d’establir les causes dels éssers naturals, és a dir,les de moviment i canvi.
Per Aristòtil conèixer científicament les coses, és conèixer les seves causes.
Ens parla de diferents tipus de canvi: el substancial i l’accidental.
El canvi substancial, és el que fa referencia a la generació i corrupció i l’accidental, produeix canvis quantitatius, qualitatius i locals.
Podem explicar el canvi a partir de tres principis: el subjecte, la forma i...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.