Aristotil Metafisica

Prescindint ara del text, compareu les concepcions metafísiques de la realitat que tenien Plató i Aristòtil. A més, exposeu argumentacions personals a favor i/o en contra d’aquestes concepcions
Plató tenia predomini per les idees i per tant en el mon ideal, i el dialèctic el de la lògica, el del pensament sobre la realitat i la experiència. Per molt de temps Aristòtil va acceptar el pensamentde Plató, amb el seu món de idees com a única realitat, amb les transmigracions de l’anima, amb el coneixement com record.
Aristòtil utilitza la idea fonamental de Plató: cada objecte és el resultat de una composició de dos principis: un sense forma, indefinit i l’altre que és el que dona les determinacions. Però el que no accepta és la existència de un altre món diferent, el que veiem. Elprincipi determinat es troba en el mateix objecte, unit a la matèria. Per Aristòtil nomes existeix las coses individuals, concretes; a les que nombre substancies.
Aristòtil estava aferrat als sentits; gust, olfacte, oïda i tacte, aquesta és la realitat, això es el que el científic i el filòsof ha d’explicar. Aristòtil o resol al entendre com funciona la ment en relació a les coses de la realitat, isimultàniament entén millor la realitat. Arribar així a dos conceptes nous, relacionats entre sí, els conceptes eren forma i matèria.
La forma l’hereta de la idea platònica. És un principi universal, causa de les perfeccions especifiques del ser. Per la forma entenem les coses, és l’essència de les coses. Per això la forma és la espècie, les notes essencials que fan que alguna cosa sigui el queés i per tant pugui ser conegut i definit. Aquesta forma és eterna, però no pot existir sense la matèria. La matèria és allò que és determinat per la forma. Sense matèria no hi hauria substancia. La matèria és indeterminada, ja que no posseeix ninguna forma que la determini a ser alguna cosa. Sense una forma que la determini, la matèria no seria perceptible. Per tant la matèria no és el material deque està fet alguna cosa. Fusta, ferro, plàstic, ... són tot matèries que ja tenen una forma. Si podem definir-les és que ja tenen un principi determinant.
La matèria o matèria primera, és algo que no te forma ni qualitats. Aquesta matèria és incorruptible i opera com substrat últim de tota determinació. Per això la matèria primera és informe i indeterminada, imperceptible i eterna.
El materialconegut és diu pròxima matèria, constitueix la diversitat de matèries que coneixem, aquets materials no són matèria pura, ja que té determinada forma (forma de bronze, forma de marbre, etc. ). Matèria i forma son las dues primeres causes del ser. Això rep el nom de teoria hilemorfica.
Així doncs, la substancia està formada per dos elements eterns, la matèria i la forma, que són diferenciablesnomes amb el pensament i no en la realitat física, on sempre es troben unides una a l’altre.
Per Aristòtil intervenen quatre causes en la existència dels éssers:
· La causa material: matèria de la que està composada una cosa (paleta i tela)· La causa eficient: font del moviment, generació o canvi (pintor)· La causa formal: la espècie el tipus o la classe (quadre)· La causa final: el motiu perel qual s’ha desenvolupat l’invent. (decoració o record)
Així doncs la causa material de una estàtua és el marbre, la causa eficient el escultor la formal és la forma que donat l’escultor a l’estàtua i la causa final, la seva funció.
Aquestes substàncies apareixen i desapareixen. El mateix passa amb la resta de substàncies; cap no és immune al pas del temps. Aristòtil ho explica amb la teoriadel acte i la potència.Es fan dues distincions el no-ésser relatiu i no –ésser absolut, és a dir la llavor no és un arbre en acte, però sí que ho és en potència. L’arbre és arbre en acte, però en potència pot ser una taula, o armari:
· Potència: Capacitat que té la matèria d’una substància d’assumir o rebre una forma diferent de la que té. La fusta és en potència una taula, un banc, una...