Aristotil

Filosofia II

Aristòtil

ARISTÒTIL
1. Introducció a la filosofia d'Aristòtil

A) Crítica a Plató Aristòtil està d'acord, amb Parmènides i Plató, en què el coneixement vertader, sobre l`essència de les coses, només pot venir donat a través del que és permanent i estable, perquè el que canvia només proporciona opinió. La crítica d'Aristòtil es dirigeix contra la ruptura o dualitat ontològica(dos móns) que estableix Plató, situant l'essència de les coses en un altre món (món de les idees). Per Aristòtil no és possible que l'essència, entesa com el que determina la manera de ser de les coses, existeixi separada d'allò que determina; és per això que Aristòtil desplaça la ruptura platònica dels dos móns dins de la única realitat existent. (Allò sensible conté l'intel·ligible) Per altrabanda, el món de les idees no és capaç d'explicar res sobre les coses sensibles, sobre el seu origen, canvi, esdevenir... En primer lloc les idees estan fora del món sensible i no tenen res a veure amb ell ; i en segon lloc en elles no hi ha cap principi d'acció perquè, són sempre estables, immutables... Aleshores, com és que les coses és mouen? Com s'explica el moviment de la naturalesa?Aristòtil vol retornar al discurs sobre la naturalesa (Physis), iniciat pels pre-socràtics que la consideraven com a dinàmica, amb moviment propi. Segons Aristòtil no es pot negar el moviment de la naturalesa, perquè precisament, la naturalesa de les coses és tenir en elles el principi de moviment. B) Crítica a Parmènides Per Aristòtil, l'ésser no és Ú ni estàtic com afirmava Parmènides, sinó queexisteixen múltiples éssers que tenen en ells mateixos el principi del moviment i d'aquests podem dir que són ( ex : és taula, és home...). Tal com es diu a la Metafísica "l'ésser es pot dir de moltes maneres", però té un sentit únic, doncs permet expressar el que tenen de comú (semblant) les diferents coses que són. Així, l'ésser l'hem d'entendre com un concepte abstracte analògic (s'aplica persemblança). C) Crítica a Heràclit Segons Heràclit tot està en continu moviment, seguint un procés dialèctic d'oposició de contraris. En canvi per Aristòtil hi ha quelcom que roman, que és permanent a través del

1

Filosofia II

Aristòtil

canvi. Doncs, en totes les coses hi ha una essència que és permanent i que ve determinada per la substància (v.Teoria hilemòrfica).

2.

Lògica ("Organon")Mètode o instrument de la ciència o coneixement del que és universal i necessari. També rep el nom de "propedèutica"= preparació per al coneixement. La lògica d'Aristòtil és un estudi de les estructures del llenguatge i, al mateix temps, del raonament (s'expressa mitjançant les paraules). Aquest estudi no és purament formal, cal verificar-lo en la realitat. Hi ha diferents tipus de raonament queseran estudiats de diferent manera: A) Raonament Inductiu: Dels elements més simples als més complexos. Quins són els elements més simples? i, a través de quin mètode o tècnica es poden descobrir? El mètode és l'Anàlisi : seguint un procés d'abstracció va del particular al que és més comú o universal. D'aquesta manera es descobreix que el que hi ha de més simple i universal, en el raonament, estàconstituït per les Categories o predicats que podem atribuir a les coses. B) Raonament Deductiu: Del que és universal, que es dóna per suposat, al que és particular o conclusió derivada de l'anterior. Què és el que es dóna per suposat? Primers principis (No-contradicció, identitat...) constituïts per Axiomes i definicions. Quin és el procés o mètode a través del qual es pot estudiar aquestraonament? El Sil·logisme doncs, a través d'aquest, es mostra l'estructura formal de la Demostració, que és la manera com s'expressa el raonament deductiu. Amb la Lògica, Aristòtil pretén reflectir quina és l'estructura de la realitat a través de l'estudi de l'estructura del raonament i, al mateix temps, mostrar la necessitat d'una essència permanent (comú i universal) a la qual es pugui referir...