Aristotil

Aristotil: diu que el ser es la substancia. La substancia es tot allo independent que poseeix en si mateix el seu propi principi de canvi i de moviment. La substancia es la primera de les categoriesperque suporta qualsevol forma de ser, la substancia la podem explicar a partir de la teoria hylemorfica i segons aristotil cada substancia esta constituida per materia i forma. La materia es alloindeterminat, i la forma es la definicio de essencia, l’ontologia d’aristotil es una critica de les idees de Plató, la rao de la critica es l’insuficiencia de les idees per explicar el moviment i elproblema d’haver d’explicar les propies idees.
Aristotil pensa que l’esser huma es una substancia, un compost de materia i forma que no poden ser per separat, segons aristotil l’anima es mortal, hi hantres tipus diferents d’anima, l’anima apetitiva: encarregada de la produccio i supervivencia, l’anima sensitiva: capta els estimuls externs i del moviment i anima racional que s’ucupa de coneixer lasformes de les substancies i els principis de realitat.

Segons aristotil l’esser huma sap quina es la seva finalitat: assolir la felicitat. No existeix acord en el contingut d’aquesta, uns defensenque es tenir riquesa, altres diuen que es el reconeixement social i altres el plaer, pero la finalitat de l’esser huma es la saviesa, que la podem aconseguir a traves de l’habit i la practica, lesaccions que fem i les decisions que prenem han de estar orientades a un punt intermedi entre vici per exces i vici per defecte, la felicitat consisteix a combinar les virtuts practiques amb la prudencia.En conclusio d’aristotil, diu que el saber es una combinació entre sentits i raó, que l’anima es la forma de l’esser viu, pertant es una substancia, que hi ha una unio natural entre anima i cos, quel’anima es mortal i que lanima i el cos son complementaris.

Plató: segons plato la realitat presenta 2 nivells diferenciats i relacionats entre si, un mon de les idees i un mon sensible, les idees...