Aristotil

Vida i obra
d’Aristòtil
(384 a.C. a 322 a.C.)

Breu biografia
Aristòtil va néixer al 384 a.C. a la ciutat Estagira situada a la península de Calcídica, en aquell temps situada al regne de Macedònia. El seu pare, Nicòmaco, va ser el metge del rei Amintas II de Macedònia, fet que explica la relació amb la cort real de Macedònia.
El seu pare va morir quan Aristòtil tenia disset anys, eral’any 367 a.C., i el seu tutor va passar a esser Proxeno que el va enviar a Atenes, on en aquell temps era una important centre intel·lectual del món grec, per que estudià a l’acadèmia de Plató. I va passar vint anys de la seva, fins la mort de Plató al 367 a.C.
Després de la mort de Plató, Aristòtil va abandonar Atenes i es mudà a Atameo. Va viure aproximadament tres anys baix la protecció de el seuamic i antic company de l’acadèmia de Plató, Hermias, qui era el governador de la ciutat.
Quan Hermias va ser assassinat, Aristòtil viatjà a la ciutat de Mitilene, a la illa de Lesbos, on i va viure dos anys. Allà va continuar les seves investigacions al costat de Teofrasto, natiu de Lesbos, enfocant els estudis a la zoologia i biologia marina. També es casà amb Pyrhias, neboda de Hermias, ambla que va tenir una filla.
En el 343 a.C. el rei Filipo II de Macedònia convocà a Aristòtil per que fos el tutor del seu fill de tretze anys, que més tard seria conegut amb el nom de Alexandre el Magne. Per això, Aristòtil viatjà a Pella, capital de l’imperi de Macedònia on ensenya a Alexandre durant almenys dos anys, fins que inicià la seva carrera militar.
En el 335 a.C. Aristòtil retorna aAtenes per fundar la seva pròpia escola, el Liceu. A diferència de l’acadèmia de Plató, Aristòtil va fundar una escola pública i on moltes classes eren gratuïtes. La majoria dels treball que es conserven d’ell pertanyen a n’aquesta època.
Quan Alexandre el Magne va morir, en el 323 a.C., Atenes va tornar un lloc incòmode per els Macedonis, especialment per als que tenien contacte amb Aristòtil.Segons es conte, després de declarar que no hi havia raó per deixar que Atenes pecà dues vegades contra la filosofia (referint-se a la condemna de Sòcrates), Aristòtil viatjà a Calcis, a la illa Eubea, on va morir l’any següents, al 322 a.C. per causes naturals.

Quan Aristòtil mor, deixà la seva biblioteca, la seva obra, a mans de Teofrasto, successor d’Aristòtil, i aquest li deixà al seu fillNeleo. Per temor a que l’obra fos presa per el rey Pergamo, Neleo ho ocultà en una cova fins el 100 a.C. on un col·leccionista, Apelicon, la va adquirir. Al 86 d.C. va ser robada com a botí per als romans. En aquest punt, el gramàtic grec Tiranion de Amisos s’encarregà de restaurar els manuscrits, molt deteriorats, i va fer la primera edició. Posteriorment, es va fer una millora, contant ambl’ajuda de Andrònic de Rodas qui ordenà els escrits d’ Aristòtil per matèries.

Obra, teories i invents
Durant molt de temps, Aristòtil va conservar la influència del seu mestre, Plató, però a la seva maduresa va deixar de banda la filosofia platònica per desenvolupar la seva pròpia concepció. Amb el seu sentit comú va abandonar les idees errònies de Plató i es queda amb les veritats. Una d’aquetesdiferències consisteix en que la essència o substàncies de les coses reals tenen una realitat doble; elles són: matèria i forma i en les seves relacions de unes coses, causa i efecte. Sobre aquest concepte de causalitat: “No hi ha efecte sense causa” es construir tota la ciència antiga, moderna i contemporània. Però així i tot Aristòtil i Plató compartien el mateix objectiu, que cada cosa had’existir amb anterioritat a ella, aquest objectiu existent és basa en perfecció, donant lloc a l’activitat del món natural.
Sobre el principi de la relació entre matèria i forma es va elaborar la psicologia, la sociologia, i la política. El cos era la matèria i l’alma la forma.
La filosofia aristotèlica es caracteritza per un moviment filosòfic i científic basat en l’experimentació. La gran...