Aristotil

Filòsof grec. Juntament amb Plató és el més important filòsof de l'antigüitat i un dels més importants de tota la història de la filosofia. Va néixer a la ciutat d'Estagira (l’actual Stavro), a la península Calcídica, d’on li ve l’apel·latiu «Estagirita», va ser fill de Nicòmac, metge de Amintes, rei de Macedònia. El fet de ser macedoni i pertànyer a una família vinculada a la casa real, explicaque fora nomenat per Filip II preceptor d’Alexandre Magne i que, amb ocasió dels moviments secessionistes d’Atenes, hagués de fugir per dues vegades d’aquesta ciutat. Va viure la seva infantesa a la ciutat macedònica de Pela i, morts els seus pares, va passar a Atarneo, amb el seu tutor, Pròxeno, que el va enviar a Atenes per a que completés allà la seva educació. L’any 367/366 a.C. ingressaAristòtil, als 17 anys, en la Acadèmia de Plató, rebutjant l’escola del sofista Isòcrates. L’ingrés d’Aristòtil a l’Acadèmia platònica, provisionalment presidida pel matemàtic Eudoxos de Cnidos, creador del model astronòmic de les esferes concèntriques, coincideix amb l’època -i aquest fet ha de considerar-se totalment transcendental per a la seva filosofia- en la que Plató, que tenia ja llavors 60anys, es trobava a Sicília, en el seu segon i de nou desafortunat viatge a Siracusa, del qual no va tornar fins l'ant 364; és, doncs, el moment en què en el pensament platònic comença el període -«abstracte i metodològic», segons Jaeger-, de crítica a la teoria de les idees (representat, sobretot, pels diàlegs Teetet, Sofista, Polític, Parmènides i Fileb). Aristòtil va romandre a l’Acadèmia 20 anys,fins a la mort de Plató.

Les obres que es coneixen d’Aristòtil pertanyents a aquests anys fan suposar un període de fidelitat inicial a les idees platòniques amb certa actitud de revisió de la teoria de les idees, que havia de ser la de l’Acadèmia: Grilo, Eudem, Protrèptic, Sobre les idees i Sobre el bé són obres de joventut, a l’estil dels diàlegs platònics, i poden anomenar-se obresexotèriques, o de divulgació, a diferència de les esotèriques, que configuren el cos d’obres aristotèliques posteriors.

Conegut com «la ment», per la seva capacitat, i també com «el lector» per la seva afició a la lectura, que practicava directament sense l’ajuda de l’esclau lector com era costum, i molt possiblement el membre més destacat de l’Acadèmia, no passa a dirigir-la a la mort de Plató, i esnomena en el seu lloc a Espeusip. Potser a causa de la frustració per aquest nomenament, o bé per fugir del perill -Filip de Macedònia havia iniciat ja la conquista de Grècia i tot macedoni era mal vist a Atenes-, o potser convençut Aristòtil que la nova direcció no anava a mantenir l’esperit platònic, va deixar Atenes i l’Acadèmia acompanyat de Xenòcrates, un dels components amb més fama del’Acadèmia, i es va dirigir, destruïda ja Estagira pel rei macedoni, a Atarneo, a l’Àsia Menor, on va ser acollit per Hermies, senyor d’aquella ciutat i amic de la seva família. Juntament amb Erast i Corisc (tots dos d'Escepsis, citats per Plató en la seva carta sisena com antics alumnes de l’Acadèmia), i posteriorment també conjuntament amb Teofrast d’Èresos, funda a Assos una escola semblant a lad’Atenes, i roman en aquella regió del 347 al 345. Passa després a Mitilene, a l’illa de Lesbos, on funda una altra escola similar, i allà es dedica a estudis i observacions de ciències naturals fins l'any 342, data en la qual Filip de Macedònia el va nomenar tutor del seu fill Alexandre, de 13 anys d’edat. Aristòtil, que donava gran importància a l’educació dels governants (com no podia ser d'altre maneraen un deixeble de Plató) va acceptar l’encàrrec. Possiblement per aquesta època escriu o comença la redacció d’algunes de les seves obres polítiques i algunes de les seves obres sobre la naturalesa, com per exemple Sobre les parts dels animals, i molt possiblement també data d’aquesta època De la filosofia, obra molt coneguda entre els antics, i que Jaeger denomina «manifest» sobre la...