aristotil

ARISTÒTIL

• Home molt proper al poder macedoni
• Brillant intel·lectual que gaudia de l’ambient
de la culta i refinada Atenes
• Macedònia i Tràcia formaven regnes que els
civilitzats grecs del sud consideraven primitius
i analfabets
• Aristòtil va tenir contacte amb la cort de
Macedònia

• Procedia de metges per part de pare i mare:
rebé una formació especial de descendent demetges.

• La formació tenia un elevat component pràctic
i empíric
Aquest fet marcarà profundament tota la seva
activitat filosòfica: interès per la biologia

• Als 17 anys Aristòtil ingressa a l’Acadèmia de
Plató. La influència platònica decisiva.
• Fou membre actiu de l’Acadèmia durant 20
anys (com a alumne i com a professor)
• Fou seduït per l’ambient de debat i reflexió

• A Ateneshi havia una escola rival de l’Acadèmia:
L’escola de retòrica d’Isòcrates (polítics...)
• Fou el primer professor de retòrica de l’Acadèmia
Interessat una retòrica plena de contingut

• Va haver de marxar d’Atenes per qüestions
polítiques. Pàg. 57
• Mort de Plató 347 a.C

Allunyament de Plató: viatges i observació
Pàg. 57
• Va ser educador d’Alexandre el Gran:
Alexandre
III
elGran  va
ser
rei
de Macedònia(336-323 a.C) Un dels líders
militars més importants del món antic.

• Quan Alexandre es prepara per a les seves
campanyes militars, Aristòtil torna a Atenes.
• Prefereix fundar una nova escola i no tornar a
l’Acadèmia
• Als jardins del santuari dedicar al déu Apol·lo
Liceu establí un centre alternatiu: El Liceu

• Ensenyà al Liceu durant 13 anys.
- Anys degran activitat científica i teòrica:
observació científica i especulació
- Pàg. 59

Crítica a la teoria de les idees
• Pintura de l’Escola d’Atenes, de Rafael:
– Plató assenyala cap amunt
Centra el seu interès en l’abstracte i
immutable món ideal
– Aristòtil apunta cap avall
S’acosta al món sensible i palpable que ens
envolta

• Crítica a la teoria de les idees
- No poden haveridees perfectes d’allò negatiu
- L’essència d’una cosa no pot existir separada
de la cosa mateixa
- Plató no resol el problema del mov i el canvi.
Com pot ser que el món perfecte i immutable
sigui causa d’un món canviant?

• El problema del canvi
- Els físics s’adonaren que la realitat és diversa i
múltiple i en contínua transformació
- Per entendre la teoria que defensa Aristòtil
hauremde parar atenció en:
- La seva física (ciència de l’ens mòbil)
- La seva metafísica (concepció de la realitat)

• La realitat substancial
- La realitat: el que és i existeix, és substància
- Les substàncies: són individus concrets que
ens envolten
(tot el que ens envolta són substàncies i
constitueixen l’única realitat)
No s’identifica, per tant amb el món sensible de
PlatóL’hilemorfisme
- Qualsevol substància és un compost de matèria
i forma
- En els individus concrets trobem dues
dimensions corresponents a les dues realitats de
Plató:
- La matèria (component físic)
- La forma (qualitats específiques que fan que la cosa
sigui el que és)

• Components destriables només en un procés
d’abstracció.
• El compost de matèria i forma és inseparable
(synolon) (dif.Respecte Plató)
• La Matèria: és el suport o substrat de la forma
(una no tindria lloc sense l’altra)

• Potència i acte
- Les substàncies es transformen
- Poltre, cavall, cavall vell, cavall mort

- Segons Parmènides allò era impossible

• Diverses maneres de ésser o de no ésser
- Una llavor
- Un arbre

- Una llavor
- Un arbre

• Aquesta distinció ens mena a la distinció entrepotència i acte.
• Potència (dynamis): capacitat que té la
matèria d’una substància d’assumir una forma
diferent de la que té
• Acte (enérgeia): És la realitat actual de
qualsevol substància i consisteix en la forma
particular que hagi rebut la matèria.
Conseqüència de l’actualització d’una potència

• Aquest binomi acte i potència és el que fa
possible l’explicació del fenomen...