Aristotil

ARISTÒTIL

1.1 TEORIA FÍSICA

No recolza la idea de separació en 2 móns (idees/sensible) de Plató.

Afirma que les coses estan formades per matèria, forma, acte i potencia.

- La matèria és allò de que està format un ser.

- L’acte és allò que és.

- La potència és allò que pot arribar a ser.

- La forma és allò que canvia gràcies a la potència.

Ex. Un nen és nenara en acte però és home en potència. El pas de la potència a l’acte és el moviment.

La matèria té potència perquè pot canviar de forma. Per exemple, el marbre es pot convertir en una estàtua.

El moviment es produeix per 4 causes:

- La causa eficient: (escultor) és l’agent, qui fa que es doni el pas de la potència a l’acte.

- La causa formal (escultura): l’essència, la formade la matèria.

- La causa material (marbre): és el substrat.

- La causa final (objectiu) decorar una sala.



UN ESCULTOR ( MARBRE ( ESCULTURA (FINALITAT



Això demostra que el moviment no és infinit, té un principi i un final. L’esser natural és un esser mòbil, tot està en moviment, tot canvia. L’esser és u i múltiple: una cosa és sempre una cosa però pot ser altres cosespel moviment. El moviment és una cosa intrínseca en el ser, és part de la naturalesa del ser. Tot canvia d’un estat a un altre, no hi ha res que passi de ser a no-ser.

Hilemorfisme

L’única cosa que no experimenta moviment és Déu. Déu no canvia, és immòbil i etern. Déu és el principi del moviment i ordena el món. Déu és l’origen, l’acte pur que provoca el moviment de tot.

La resta de cosesi éssers poden experimentar moviments substancials o accidentals. Tan en els moviments accidentals con substancials hi ha una cosa que canvia (la forma) i una altra que no (la matèria). L’hilemorfisme és una teoria que explica la realitat física a través d’aquests dos principis, la matèria i la forma. Però tot està format d’alguna cosa, per exemple d’àtoms o d’alguna cosa indeterminada i encaramés petita que anomena materia prima. La materia prima va més enllà de l’arjè de Plató. Ha de ser alguna cosa amorfa que ja no es pot descompondre més, és desconegut per l’home. Ha de ser una cosa immutable, estàtica, un motor immòbil que sigui la causa última del moviment. L’anomena Déu. Té intel·ligència pura, tot és esperit, perfecte i sense limitacions.

El moviment substancial suposa l’origeno la fi d’alguna cosa (en els sers humans per ex seria el naixement i la mort) mentre que el moviment accidental poden ser de lloc, de qualitat o de quantitat.



1.2 TEORIA DEL CONEIXEMENT

Segons Aristòtil no arribem al coneixement mitjançant la reminiscència de Plató perquè l’ànima és mortal. Admet que el seu paper és important però creu que l’origen del coneixement és a través del’experiència i dels sentits.

Hi ha dos tipus de coneixement: el SENSIBLE i l’ INTEL·LECTUAL. El coneixement sensible és l’idea que tenim sobre les coses determinada pels nostres 5 sentits. El coneixement intel·lectual és el concepte que es forma al nostre cervell d’una cosa en concret. Està determinat per la nostra subjectivitat, pel nostre pensament.

Així, el punt de partida del coneixement és larealitat sensible, l’experiència és el 1r pas del coneixement, i aquesta està regida per una jerarquia:

Els 5 graus del coneixement:

- 1r GRAU: LA PERCEPCIÓ. La posseeixen els humans i els animals. És tot aquell coneixement que ens arriba pels sentits, ens permet conèixer coses a través de les seves qualitats sensibles, a través de l’experiència.

- 2n GRAU: EL RECORD. Elposseeixen els essers humans i animals superiors. Ens permet reproduir l’absència d’un objecte gràcies a l’aprenentatge.

- 3r GRAU. L’EXPERIÈNCIA. Integra els 2 graus anteriors i posseeixen els animals superiors. Es dóna quan a partir d’algunes sensacions disperses en podem treure una seqüència causal.

- 4rt GRAU. LA TÈCNICA. Supera els graus anteriors. La posseeixen les persones,...