Aristotil

TEMA 3 : Aristòtil.

9.Virtut i felicitat

El fi o bé suprem al qual tendim és la felicitat, entesa com a vida contemplativa. Aristòtil és conscient que no tothom és capaç d’aquesta activitat en igual grau, i que, en qualsevol cas, s’han de satisfer també necessitat materials.
La part racional de l’ànima té virtuts intel·lectuals, com ara la saviesa, virtuts d’anoètiques, però també unafunció moral, orientadora sobre l’acció –virtuts ètiques. Mentre que la virtut d’anoètica é fruit de la instrucció, la virtut ètica s’aconsegueix per l’habituació. La virtut moral és fruit de la repetició insistent que marca el solc (hàbit). Per Aristòtil la virtut és el resultat d’habituar la voluntat.
Aristòtil afegeix immediatament que aquest hàbit ha d’estar definit per la raó. L’habituació és laclan per adquirir les virtuts ètiques. Segons Aristòtil, la virtut que condueix a la felicitat no consisteix en l’adquisició d’un bé etern, sinó en l’equilibri, en el terme mitjà que té la humilitat d’adequar-se a cada situació, a cada individu. Per a cada acció existeixen l’excés, el defecte i, entre tots dos, el terme mitjà.
Aristòtil diu que hi ha 1000 maneres d’equivocar-se, però només unad’encertar. Tanmateix, la prudència i l’experiència ens ensenyen a descobrir quin és en cada cas el terme mitjà que ens fa virtuosos.
Aristòtil tanca la definició de la virtut amb una referència a l’home assenyat. Si no aconseguim clarificar quina és la conducta equilibrada, hem di mirar cap a l’ancià savi.
No té sentit esbossar (analitzar) una teoria de bondat i de la justícia al marge del diàlegentre els humans.


TEMA 4 : Pensar amb temps de crisi: l’hel·lenisme

2. Pensament orientat a l’acció

Els grans sistemes de Plató i Aristòtil, van cedir el pas a noves escoles, dominades per un pensament orientat a l’acció.
El pensament de les escoles hel·lenístiques estava més preocupat per la felicitat humana que per la veritat. Una felicitat, però que troba el seu horitzó , no en laplenitud, sinó en l’absència de patiment.

3. L’escola cínica

Antístenes de Cirene fundador de l’escola cínica, va ser deixeble de Sòcrates. L’ensenyament i la vida dels cínics van esdevenir motiu suficient perquè els seus conciutadans es referissin a ell anomenant-los “els gossos”. Els cínics insistien la necessitat de recuperar una vida més inspirada en la natura, sotmesa a les dependènciesdel culte de la riquesa i les convencions socials. No calia incrementar els béns, sinó eliminar les necessitats.

4. L’escola escèptica

És l’aparició d’un discurs filosòfic que defensa la necessitat de dubtar de tot i de mantenir una distància prudent respecte de tot. Va ser fundada per el filòsof Pirró d’Elis.
Els escèptics defensaven la necessitat d’accedir a l’ataràxia (lainalterabilitat). L’objectiu era reduir el dolor humà. El camí per arribar aquesta pau interior consistia en la suspensió del judici, en no pronunciar-se sobre la veritat o la falsedat. Tampoc no hi ha res que pugui ser considerat bo o dolent. Els escèptics defensaven una posició relativista.

5. El Jardí d’Epicur.
5.1 Un hedonisme mesurat

L’escola epicúria estava més preocupat pels patiments dels homesque per les qüestions metafísiques. Denuncia la inutilitat de la filosofia que no posa remei a cap patiment humà. Afirma que el plaer és la clau de la vida humana. Els epicuris no confiaven gaire a modificar el conjunt de la societat. Tancats al jardí d’Epicur s’esforçaven a crear un espai de felicitat aïllat de l’exterior. Per Epicur el plaer només condueix a la felicitat si és sotmès a la raó(amb el seny).
Així doncs hi ha plaers que cal rebutjar i dolors que cal acceptar però sempre amb l’objectiu d’assolir el plaer més gran.

5.2classificació dels plaers.

N’ hi ha de naturals i necessaris, (p. exempl:com ara menjar per satisfer la gana) són els únics que cal satisfer sempre. Hi ha plaers naturals no necessaris (p. exemp: menjar, vestir refinadament) i finalment hi ha un...