Aristotil

Analisi aristotelica de la tragedia

La font originària més important de l'Antiguitat que s'ocupa de la tragèdia és La Poètica d'Aristòtil, obra que representa un considerable aspecte del quehauria de ser una teoria general de la Creativitat. Aristòtil considera que
"La tragèdia és, doncs, la representació (Mimesis) d'una acció seriosa (spoudaios), completa en si mateixa i d'una certamagnitud, en un llenguatge embellit amb diverses classes d'embelliment, cadascun dels quals té el seu lloc corresponent en les diverses parts, en forma dramàtica i no narrativa, i que, a més, mitjançant unasèrie de fets que susciten pietat (eleos) i terror (Phobos), té per efecte elevar i purificar (Katharsis) l'ànim de passions semblants ".
D'acord amb Aristòtil: la Tragèdia és "la representació(mimesi) d'una acció seriosa ". El terme imitació té, en principi, un significat ambigu, ja que en el seu moment no hi havia una diferenciació neta entre "crear imatges", "imitar ", o" expressar algunacosa ".

Catarsi (del grec κάθαρσις) és una paraula descrita en la definició de tragèdia en la Poètica d'Aristòtil com a purificació emocional, corporal, mental i religiosa. Mitjançant l'experiència dela compassió i la por els espectadors de la tragèdia experimentarien la purificació de l'ànima d'aquestes. passions.
la catarsi és la facultat de la tragèdia de redimir a l'espectador de les sevespròpies baixes passions, en veure-les projectades en els personatges de l'obra, i en permetre-li veure el càstig merescut i inevitable d'aquestes; però sense experimentar aquest càstig ell mateix. Eninvolucrar-se en la trama, l'audiència pot experimentar aquestes passions juntament amb els personatges, però sense por de sofrir els seus veritables efectes. De manera que, després de presenciarl'obra teatral, s'entendrà millor a si mateix, i no repetirà la cadena de decisions que van portar als personatges al seu fatídic final.

Els elemnets essencials de la tragedia són sis: la fabula, els...