Aristòtil

Les primeres preocupacions dels filòsofs era trobar una explicació racional que fes comprensia la natura.S’adonen que el que ens envolta és una realitat diversa i multiple, que està en una continuatrasnformació.

Heràclit recollia aqeuesta constatació dels nostres sentits i l’elevava a raó universal tot és un perpetu canvi i transformació, el moviment és la llei de l’univers, Parmènidess’afermava en l’evidencia lògica : El moviment és impossible, ajq ue el canvi és el pas de l’ésser al no-ésser o a la inversa, la qual cosa és del tot inaceptable, ja que el no-ésser no existeix. Per tantles transformacions que veiem són només una pseudorealitat.

La teoria platònica representa una mena de síntesi d’aquestes dues concepcions oposades . D’una banda tenim el món sensible en constanttransformació ( Heràclit) i d’altra el món abstracte i perfecte de les idees (Parmènides).

Segons Aristòtil, Plató només juxtaposa les concepcions però no les intregra i no considera la sevaresposta autèntica.

Aristòtil considera que la realitat només es pot conèixer amb l’estudi del que podem veure i explica la realitat a través dels ens i ésser individuals, tornant d’aquesta manera a lesteories empíriques del antics pensadors i s’allunyant-se dels conceptes abstractes, obrint pas a la separació de la filosofia i la ciència amb l’utilització del mètode científic.

Per Aristòtil larealitat és allò que existeix i tot allò que ens envolta són subtàncies i constitueixen l’única i autèntica realitat . Segons Aristòtil hi ha dues formes d’existir:
Com a substància qué són els ens iésser que al canviar deixen de ser el que són i existir com accident que són les qualitats d’aquests ens i éssers que al canviar no deixen de ser el que són.

Aristòtil amb la seva teoria del’hilemorfisme , va aconseguir resoldre el problema del canvi, aquesta teoria consisteix en afimar que l’ésser està format per matèria i forma, aquestes estan unides i són inseparables.

La distinció...