arpa

L'arpa que s'estudia actualment als conservatoris és fruit d'un llarg procés d'innovació que comença a finals del segle XVII. Fins aleshores existien diversos tipus d'arpes segons cada regió d'Europaque seguiran pervivint amb més o menys fortuna a la música popular. Aquestes arpes tenien el problema que no es podia tocar en totes les tonalitats i modalitats desitjades.

El començament delsistema més reeixit es trobà al Tirol austríac a finals del segle XVII, consistia en uns ganxos que al ser accionats manualment escurçaven la longitud de la corda un semitò, però no totes les cordesdisposaven d'aquest mecanisme, per exemple una arpa alemanya d'aquest tipus amb 36 cordes tenia 32 ganxos.

Entre 1720 i 1740, el mecanisme es desenvolupà connectant aquests ganxos a uns pedals ques'accionaven amb els peus, deixant les mans lliures a l'intèrpret. Una arpa alemanya conservada al Conservatoire Royal de Musique de Brussel·les sembla haver tingut pedals per a les notes DO i FA. Diversosfabricants tingueren gran interès per a solucionar el problema diatònic de l'arpa: Louvet, Lang, Salmon, Holtzman, Lapine, Naderman, Cousineau i Renault & Chatelain. Hochbrucker, nascut a Donauwörtha Bavària, fabricà una arpa amb cinc pedals per les notes DO, RE, FA, SOL y LA que després perfeccionà ampliant el nombre de pedals a set, un per a cada nota de l'escala diatònica. Així se'l considerael pare de l'arpa d'un moviment.

Cap al 1740 s'introdueix l'arpa de pedals a París segurament a través de l'alemany Stecht o l'alsacià Phillip Mayer. A la Encyclopédie ja es presenta aquestinstrument. Abans de la Revolució Francesa els fabricant d'arpes Cousineau feren intents per a millora l'instrument, un d'ells fou doblar el mecanisme i també el nombre de pedals, 14 en total.Afortunadament no arribà a prosperar.

Sebastian Erard fou un altre fabricant de clavecins i pianofortes que pensà en millorar el fràgil mecanisme Cousineau, que amb el seu sistema de ganxos trencava les...