Arquebiologia

TEMA 3
ARQUEBIOLOGIA
OBJECTIU: La reconstrucció paleoambiental i paleocultural que ofereix l’estudi de les restes d’origen orgànic recuperades en jaciments arqueològics a través de l’anàlisi dels ecofactes, tant la flora (arqueobotànica) com la fauna (arqueozoologia) antigues.
Les dades paleoambientals permeten reconstruir el medi ambient i els recursos faunístics i vegetals que aquestproporciona i observar com aquest ambient afecta a les societats del passat: entendre l’adaptació, la mobilitat, les activitats de subsistència, els moments d’estabilitat i equilibri, així com els moments de declivi.
1. ARQUEOBOTÀNICA:
Definició: Estudi de les restes vegetals preservades en un jaciment arqueològic. Objectiu: Recuperació, identificació i interpretació contextual de les restes vegetals,el medi ambient i l’ús que l’ésser humà ha fet dels recursos vegetals d’un territori.
L’ésser humà ha utilitzat les plantes per a:

Tipus de restes i disciplines d’estudi dels diversos tipus de restes:
Les restes vegetals macroscòpiques es conserven principalment en forma de carbons vegetals en jaciments arqueològics i en coprolits (restes fecals humanes o animals). També es conserven enpresència d’aigua constant, en presència de metalls o altres elements mineralitzants, també com impromptes o en ambients extrems de fred o aridesa.
1. - MACRORESTES VEGETALS
1
2. - ANTRACOLOGIA: Disciplina de la paleobotànica que analitza, classifica e interpreta els carbons vegetals.
- -
Objectius:
El coneixement de les formacions vegetals del passat i la seva evolució
diacrònica. Es podenreconèixer d’aquesta manera les possibles transformacions degudes a causes naturals o antròpiques.
L’estudi de l’explotació dels recursos forestals relacionats amb l’explotació del combustible, així com els usos de la fusta per a la construcció o fabricació d’eines.
Tipus de restes: La fusta cremada es conserva com a carboni pur sempre que la combustió no hagi estat total (cendres). Les restes defusta s’analitzen al microscopi que permet la caracterització taxonòmica de la part llenyosa de les plantes en estat carbonitzat a partir de les particularitats anatòmiques dels diferents grups. S’arriba a identificar així el gènere de la planta o de l’arbre al que van pertànyer i, de vegades, fins i tot l’espècie. El tractament estadístic dels carbons permet la seva quantificació. La consulta demanuals d’anatomia comparada i de col·leccions de referència de carbons actuals ajuden a la identificació botànica d’arbres i arbusts recuperats en els jaciments arqueològics.
Metodologia: La recuperació dels carbons de gran mida es fa de forma manual. La recuperació de carbons petits es realitza mitjançant un garbellat previ del sediment o mitjançant el sistema de flotació, seguit d’un triatmanual.
Pinus sylvestris (Pi silvestre)

3. - CARPOLOGIA: Disciplina de la botànica que es dedica a l’estudi de les llavors dels cereals i dels fruits (material macroscòpic).
Objectius:
La identificació taxonòmica dels fruits o les granes de llavors arqueològiques permet, en gran mesura, arribar al nivell d’espècie, varietat o subespècie, en casos en que per exemple l’anàlisi pol·línica només potaportar el gènere o la família.
2
Informa de les estratègies d’explotació dels recursos naturals que portaven a terme les poblacions del passat, com podia ser la recol·lecció o l’agricultura, ja que es pot distingir entre plantes silvestres i plantes conreades.
Tipus de restes: Les fruites o llavors de plantes silvestres procedent de l’entorn natural poden ser transportades a un assentamentper mitjà d’una acció intencionada de l’ésser humà (recol·lecció per a l’alimentació, ús medicinal, ritual, etc.) o per mitjà d’una acció no intencionada (ús de llenya i branques com a combustible, com a material de la construcció, coprolits d’animals utilitzats com a combustible, etc.). La conservació del fruit o llavor depèn del medi i del sòl.
- Medi: Només es poden conservar en medis...