Arqueologia fast food

2001

Arqueologia fast food
L‟arqueologia en els mitjans de comunicación de masses

OSCAR AUGÉ MARTÍNEZ [Universitat Autònoma de Barcelona]

Arqueologia fast food 2 L‟arqueologia en els mitjans de comunicación de masses

Resum:
El present treball intenta ser un recull sintètic de la relació existent entre l‟arqueologia i els mitjans audiovisuals de masses centrant-se en els aspectesiconogràfics que aquests han transmés a la societat occidental del segle passat i del present des d‟una perspectiva crítica bidireccional tot pretenent buscar una possible fòrmula d‟equilibri entre els interessos dels i les professionals de la disciplina arqueològica, de qualsevol tendència teòrica, i els interessos de les productores i directors i directores cinematogràfics i de televisió, creadorsi responsables de la imatge final que de l‟arqueología i la seva temàtica d‟estudi arriba al gran públic consumidor d‟aquests tipus de producte. En aquest sentit voldria deixar clar que no pretenc aquí fer un treball sobre la Història en el món del cinema i la televisió, tema molt ben tractat per treballs com el de Pedro J. Hernández Descalzo en el seu article a Complutum 8, de 1997, i potserse‟l podria definir com una continuació d‟aquest, més centrat en la figura del professional de la història i la seva feina vistos a través d‟una càmara i quins aspectes s‟han prioritzat pels creadors audiovisuals en relació als distints contexts i mitjans utilitzats. Arqueòleg/Arqueòloga: persona que professa l‟arqueologia o que en té especials coneixements. Arqueologia: ciència que estudia tot allòque es refereix a les arts i monuments de l‟antiguitat.

1. Introducció
Les definicions anteriors estan extretes del Diccionario de la Real Academia de la Lengua Española, en una versió de l‟any noranta-dos, i deixen força palès quina és encara la visió que de la disciplina arqueológica es té en àmbits gens sospitosos de manca de formació cultural. Val a dir però, que la definició que es fa en unaltre diccionari, en aquest cas La Gran Enciclopèdia Catalana, del mateix any, presenta en canvi una visió molt més acurada i rigorosa de l‟arqueologia fent un repàs en la seva evolució metodològica fins a l‟actualitat, tot remarcant que el seu objecte d‟estudi no són els grans monuments i expressions artístiques, molt més relacionat amb la història de l‟art, sinó que és una disciplina que pretènfer història mitjançant l‟estudi de les restes materials de les poblacions del passat. Sense voler fer una lectura política, ni molt menys, d‟aquesta dualitat definitòria, malgrat que alguns dels prohoms redactors de la Real Academia semblen viure encara en un passat acadèmic decimonònic, si que hauríem de tenir en compte que aquesta és una realitat que ens afecta i molt com a professionals ofuturs professionals de l‟arqueologia, ja que depenent de la proporció social que ens identifiqui més en una o altra definició, podríem dir si la nostra feina es coneix realment o no i si la societat, que en últim terme és per la qual treballem, sap què fem. . El perquè potser seria un altre tema, relacionat ja amb les inquietuts politiques i ideològiques de cada investigador envers el món quel‟envolta, i com la societat, partint de la voluntat divulgativa, que en última instància hauria de ser un element important de

Arqueologia fast food 3 L‟arqueologia en els mitjans de comunicación de masses

la recerca, ho entèn com a positiu, negatiu, o carent de cap valor, cosa que ens hauria de fer reflexionar de perquè fem arqueologia? Aquesta és una pregunta gens trivial i que en múltiplesocasions es formula per part del professorat als alumnes que per una o altra raó decideixen encaminar les seves aspiracions de futur cap a la disciplina arqueològica, fet que causa un terrible trasbals identitari, a jutjar pel silenci com a resposta que moltes vegades domina l‟aula després de la incòmoda pregunta. Sense conèixer les altres realitats dels companys i companyes que comparteixen...