Arquitectos entre ingenieros

A R Q U I T E C T E S A R Q U I T E C T O S
A N D R E U
J AV I E R R U I - WA M B A

E N T R E E N T R E
E S TA N Y I

E N G I N Y E R S I N G E N I E R O S
S E R R A
M A R I O O N Z A I N

G L O R I A

I R I A R T E

Des de la nostra experiència d’arquitectes el fet de “cohabitar” amb enginyers i estar immersos en el seus mètodes i processos de desenvolupament dels projectes iles obres ha resultat sobretot en una aportació de coneixements nous i complementaris a la nostra protambé d’organització que una vegada assimilats ens han permès projectar en aquest nou camp d’actuació de la mateixa manera que ho faríem en arquitectura. Cal, però, dominar molts coneixements generals, normatives i procediments propis d’una disciplina composada per especialitats molt diverses isovint estanques entre elles, i tenir els coneixements bàsics per tal de parlar i entendre un llenguatge comú que permeti dissoldre les barreres que ha imposat cada professió.

Desde nuestra experiencia de arquitectos el hecho de cohabitar con ingenieros y estar inmersos en sus métodos y procesos de desarrollo de los proyectos y las obras se ha traducido, sobre todo, en una aportación deconocimientos nuevos y complementarios a nuestra profesión. Conocimientos de aspectos técnicos, de lenguaje, de códigos de representación este nuevo campo de actuación de la misma manera que lo haríamos en arquitectura. Sin embargo, hay que dominar muchos conocimientos generales, normativas y procedimientos propios de una disciplina compuesta por especialidades muy diversas y, a menudo, estancas entre ellas,y tener los conocimientos básicos para hablar y entender un lenguaje común que permita disolver las barreras que ha impuesto cada profesión.

ANDREU ESTANY I SERRA

IMATGE DE PORTADA: Un pont de fusta al mig de l’estepa de Mongòlia. IMAGEN DE PORTADA: Un puente de madera en medio de la estepa de Mongolia.

Per a la difusió i el progrés de l’Enginyeria i l’Arquitectura Para la difusión y elprogreso de la Ingeniería y la Arquitectura

El maig de 1991 es va constituir la Fundación Esteyco amb la finalitat de contribuir al progrés de l’enginyeria i de l’arquitectura al nostre país. La situació de precarietat i incertesa en què s’ha estat desenvolupant l’enginyeria espanyola independent, ha exigit fins ara actituds bàsicament de supervivència. L’esforç d’un creixent col·lectiu deprofessionals i d’òrgans de l’Administració ha anat consolidant, malgrat tot, un sector els serveis del qual són considerats indispensables en una societat moderna i eficient. És temps de pensar en el futur, confiant que no trigarà a fer-se present. Fomentem, amb aquest fi, un clima propici a la creativitat, en què s’exigeixi i es valori la feina ben feta. Contribuïm a una sòlida formació delsprofessionals de l’enginyeria, conscients que les organitzacions valen el que valen els seus membres i que en l’enginyeria el valor de les persones es mesura pel nivell dels seus coneixements. Encoratgem unes millors i més freqüents col·laboracions interprofessionals i eliminem fronteres innecessàries. Reivindiquem un espai qualitativament destacat de l’enginyeria en la societat i impulsem l’evolucióde la imperant cultura de fer cap a la cultura de fer pensant. Considerem les enginyeries com una prolongació de la universitat, en la qual es consolida la formació dels joves titulats, en els anys que seran decisius per al seu futur. Sentim-nos implicats amb la universitat i els centres d’investigació. Assegurem l’estabilitat i la pervivència de les nostres organitzacions i establim els mitjansperquè la seva vitalitat, garantia de futur, no es trobi llastada. Valorem la nostra independència, no com una arma contra ningú, sinó fonamentalment com un atribut intel·lectual inherent als que tenen per ofici pensar, informar i decidir lliurement.
Javier Rui-Wamba Martija Enginyer de Camins, Canals y Ports President de la Fundación Esteyco

A N D R E U

E S T A N Y

A R Q U I T E C T E...