arquitectura contemporanea

ÚLTIMA MAGISTRAL

Stanled Tigerman, The Titanic, 1978
Imatge que resumeix lo que es l’esperit de les crítiques, que aquesta generació de arquitectes i dissenyadors post-moderns.
Paisatge de calma plana aigua, innunda un dels Craw down (edifici de mies) buque q se innunda, todas las promesas que portava de proposar una vida millor, una prospera societat. Totes aquestes esperances en elsanys 70 estàn ja passades.
El moviment modern, pq s’acaba¿?
Per un costat, mor d’ èxit. Una bona part d’aquelles idees que els pioners havien elaborat havien sigut idees guies, sobre les quals europa havien abansat en el periode de la post-guerra. Els edificis i les cases modernes es construien sota les bases dels arquitectes moderns.
Els principis defensats havien triomfat. En aquestes epoquesde post-guerra els paísos sobreixen un procés d’industralització. Quan en una ciutat arriben mes de 100000 persones en un any, cal pensar una alternativa.
El moviment modern se li atribuiex transformar l’entorn en un espai poc variable, molt repetitiu... poc agradable. En molts casos no son els arquitectes qui porten la totalitat del pes del projecte, sino que estan condicionats per gent queels presiona, ràpidesa...
Michael Vanderbyi, 1984
Edifici encorsetat, on totes les peces son exactament iguals, el compara amb un altre edifici amb aires irònics, transfons decoratiu que treu la llengua, amable, alegre i amb colors càlids. Actitud d’aquests arquitectes que estan cansats del encorsetament, de sempre cenyir-se a unes regles. Volen plantejar de tornar als habitants un espirit mésalegre i optimista.
Aquesta nova sensibilitat que James detectava a mitjans dels anys 70, des de l’arquitectura va saltar a altres aspectes de la cultura, indicava un canvi de rumb, un canvi de direcció.
Robert Venturi y Denise Scott
Responsables del replantejament de l’arquitectura. Van promoure una reflexió del significat i tmb un replantejament sobre l’arquitectura, van que es produissinalguns canvis.

Robert Venturi, 1966 Complexity and Contradiccion in architecture
Fruit d’una reflexio que no mira cap al futur, sino que reflexiona sobre l’arquitectura del passat, sobre la memòria. Davant aquell llenguatge rutinari, Venturi reivindica aquests aspectes de la complexitat, la contradicció , de no tot ha d’encaixar en una mateixa manera de pensar o en una idea. El sentir d’unaèpoca pot passar que sentis varies contradiccions.
Venturi no reivindica una volta al passat sino que planteja la recuperació de l’experiència moderna.
És significatiu el edifici que està situat en la portada, aquest es la Porta Pia dissenyada per Miguel Angel, s. XVI. Discurs de drama, complexitat, tensió d’una època que després del moment de major plenitut busca altres camins que desenvocaranen el barroc...

Robert Venturi, Casa Vanna, Philadelphia. 59-64
Comparada amb totes les cases manifest de Mies, Le Corbusier.... presenta unes intencions diferents. Color a la façana, sostre a dues aigues. La porta principal no està a la vista, hi ha una entrada i x entrar s’ha d’anar cap a la dreta. Genera ombra en el forat de l’entrada, però no hi ha entrada. La ombra marca la simetria(deriva de la tradició classica). Finestres en arc, conecta els dos punts separats pel tall central de la porta. La líinia que marca el zocol de la casa, és un sistema que s’utilitza en l’arquitectura clàssica, Venturi ens parla sobre la voluntat de marcar una zona que separi en terra del sostre.
Les finestres responen a les bases de Le Corbusier de deixar la facana lliure.
Treballa molt sobrel’articulació dels elements.
El mobiliari es pot adapatar a la casa, per contruir un ambient homogeni, no cal canviar el mobiliari cada cop que canvies de casa. Actitud molt més lliure, tolerant... en contradiccio de qui ho vol marcar i controlar tot (Le Corbusier) que deia que la casa era una maquina, els mobles havien d’estar integrats x cumplir unes funcions exactes, etc.

Ventiru i Denise...