Arquitectura. piranesi

PIRANESI
-RETRAT: pq té un retrat al 1750 en que diu que les arquitecte venecia? Qui el pinta? Té prou diners pq el pintint? Vol demostrar que es culte? Vol que el recordem?
Un llibre?Despullat, no roba classisita, ni tampoc barroca. Com un bust humanista?
-FORMACIÓ: venècia tiet Mateo Luchesi,
Carlo Zucchi (gravador). Gravats idealitzant el passat de Venècia, es busca la nostàlgia detemps passats, ja que Venècia està en decadència. Aquí aprén a ser gravador, en l’art del comerç , estudia prespectiva, novetats de Ferdinando Bibiena (operació 69º: “que permet calcular laprofunditat aparent de la fuga y adaptar la prespectiva a la invencuó i no la aquesta a la prespectiva”.
influencia de Maffei, arquitectura etrusca, model auster

Roma 1740 – Foscarini, embajador venecia dela cort de Benedicte XIV. Roma en decadència, s’ha acabat el barroc. Està triufant el vedutisme (la Roma sobreviu a base de diferents idealitzacions que fan de la ciutat, de Vasi a Valeriani. Piranesies mou per aquest cercle)
(des de 1741, viu davant de l’academia de frança a Roma, Wager)
1743_ primera part de l’arquitectura, i prespectiva (Dedicat a giobbe, empresari important de Roma , queajuda a Piranesi a entrar als cercles de gravadors).
Primeres aproximacions a l’arquitectura, anticipen els problemes que tindrà més endavant (relació entre lo limitat i precís de la documentacióarqueològica, i lo il•limitat d’explicar el valor simbolic d’aquelles ruines (no com son estricatment, sino el pas del temps, el qui ho ha construït...):
Lam 1: espai acabat, tancat. Persones bendefinides
Lam 2: introducció del temps, de la natura, evocació del passat construït. Persones difuminades amb les ruines i la natura.
1750-1761_ invenzione capric di carceri- carceri
espai com a laberint,sense sortida, indexifrable, interior pertany a l’exterior i a la viceversa. Acomulació de figures, enganys prespectius perquèl’arquitectura guanya magnifisiencia.
Lam 4: un gran arc ja degradat...